Crítica: A Little Sondheim Music. Un pou sense fons
29/3/2003 |
'A Little Sondheim Music'. Música i lletres: Stephen Sondheim. Intèrprets: Randall Mayo, Angela Baade, Scott Dispensa, Christine Marie Heath, Creighton James, Robert Boldin, Mary Lou Barber. Concepció i direcció: Bill Fabris. Direcció musical, arranjaments i piano: Richard Carsey. Il·luminació: Kiko Planas. Barcelona, Foyer del Gran Teatre del Liceu, 27 de març.
Intel·ligent, irònic, sofisticat, sarcàstic, a vegades desencantat i punyent, però també tendre, Stephen Sondheim és un dels millors retratistes de les grandeses i misèries de l'ésser humà. La darrera sessió golfa al Foyer del Liceu ha estat, sobretot, un bon recordatori de la genialitat d'un dels noms clau del Broadway dels darrers 40 anys. Amb exemples de totes les obres escèniques de Sondheim més alguna mostra del seu treball cinematogràfic, Bill Fabris ha bastit una lleu trama argumental al servei de la mirada sempre lúcida del compositor nord-americà sobre les relacions humanes, una excusa tan bona com qualsevol altra per fer una antologia del bo i millor de l'autor d'Into the Woods. De fet, tot i que sovint se li penja el rètol d'autor massa intel·lectual, A Little Sondheim Music és només una petita mostra que el catàleg del compositor és un pou sense fons de cançons memorables que poden nodrir cinquanta antologies diferents.
La bondat de la proposta és, però, una cosa, la seva realització pràctica una altra, i l'equip vocal reunit al Foyer, amb l'incansable acompanyament de Richard Carsey, va tendir a la discreció, amb algun element per sota d'aquest llistó. Creighton James, Angela Baade i Christine Marie Heath van ser els noms més apreciables, però, malgrat tot, el talent de Sondheim és prou indestructible perquè peces com Not A Day Goes By, Not While I'm Around, Anyone Can Whistle, Lovely o Loving You (per no citar-les totes) continuïn arribant directes al cor de la sensibilitat de l'espectador.
Xavier Cester
Avui