Cerca de notícies

Enquesta

Crítica: Abdel Rahman El Bacha. Redefinir / reescoltar Chopin

29/3/2003 |

 

Obres de Chopin. Abdel Rahman El Bacha, piano. Euroconcert, Barcelona, Palau de la Música, 26 de març.


Recordo la sensació estranya que em va produir el pianista libanès tocant Beethoven, i ja el coneixia tocant Chopin, però, tot i aquestes premisses, el recital de dimecres em va causar un d'aquells impactes que impregnen la memòria emocional i estètica amb un programa que oferia un primer bloc amb els op. 5 i 27 i un segon amb els 44, 47, 48 i 49 que documentava dos períodes creatius de Chopin (1832-36 i 1840-41) en plena sintonia amb l'afany temàtic que caracteritza les convocatòries d'Euroconcert.
El Bacha ha enregistrat l'opera omnia chopiniana i aquesta omnicomprensió es percep en la subordinació del virtuosisme i, fins i tot, la cantabilitat a l'evocació dels sentiments turmentats de qui es va refugiar en un desfici interior. El pianista el trasllada a unes versions que desplacen l'epicentre de la melodia a una densitat harmònica tan o més eloqüent, més torbadora encara.
Molt, però molt més enllà de la tècnica i de l'evidència melòdica, El Bacha practica un cross-over que explora, per exemple, el que pot tenir d'especulatiu un nocturn, de masurca una polonesa, de cançó de bressol un estudi o de resum la Fantasia op. 49. És un territori en què l'experiència prèvia equival a falsa seguretat. El murmuri, les ressonàncies de pedal i el rubat són tan creatius en la seva interpretació que justificarien estar hores i hores escoltant/descobrint un discurs que converteix l'epidermis melodramàtica en una mística profunditat. El més trillat dels compositors encara es pot reinterpretar.
En nom del pianista i de l'organització es va escoltar una declaració per la pau entesa com a igualtat d'oportunitats i intercanvi cultural, i que recordava que Chopin va ser un exiliat. Paraules ponderades que van sumir en un silenci fet emoció fins el més acèrrim dels bel·licistes.

Xavier Casanoves Danés
Avui