Cerca de notícies

Enquesta

Crítica: Lorin Maazel. Pecar per excés

28/3/2003 |

 

Obres de Brahms. Orquestra Filharmònica Arturo Toscanini. Director: Lorin Maazel. Ibercàmera. Barcelona, Auditori, 24 de març.


Lorin Maazel ha completat el cicle de les simfonies de Brahms que va iniciar la temporada passada amb la Philarmonia, i ho ha fet presentant la formació que la Fundació Toscanini de Parma ha creat amb voluntat de convertir-la en una de les grans orquestres europees. Escoltada a menys d'un any del seu debut, és una centúria de grans possibilitats i un so personal amb un punt d'opacitat als metalls i millor resposta en la quantitat que en la qualitat.
Els retrets a les lectures de les simfonies Segona i Tercera de Brahms no van cap a la nova centúria sinó a la vocació d'efectisme de Lorin Maazel i a la decisió d'inventar l'ordre cronològic per mor de la grandiositat de la Segona que garantia més èxit personal encara que dificultés la possibilitat de copsar l'evolució estètica del compositor cap a un recolliment cambrístic que el va dur a no escriure cap altra obra simfònica de primer nivell en favor d'unes meravelloses obres de cambra.
La Tercera sonava impregnada d'artificis, quasi diria que amb una intenció experimental amb ganes de fer-la diferent, preciosista o teatral segons el passatge. El primer moviment resultava massa melodramàtic -cosa que Brahms no perdona-, el segon oscil·lava indecís entre Dvorák i Parsifal, el tercer sonava amarat d'una tristor que li és impròpia i el quart, tan urgent que les cordes incorrien en imprecisions. Els temps fluctuants comportaven una lectura precisament anti-Toscanini, un director que defensava la ultraprecisió en aquest sentit.
Acostumats al so germànic de l'orquestra i a la teatralitat de Maazel, era de preveure que la Segona encaixaria les heterodòxies millor que la Tercera. I així va ser. Va sonar eruptiva i tel·lúrica, més franca i amb vocació més d'impacte que de perfecció. Les timbales, de tan entusiastes, resultaven excessives i s'anticipaven a la batuta. L'èxit va ser enorme i el colofó el van posar dues Danses hongareses disposades com si fossin traques cap a un fi de festa trepidant.

Xavier Casanoves Danés
Avui