Cerca de notícies

Enquesta

José Cura: "Em veureu força pel Liceu"

29/1/2005 |

 

El tenor argentí torna al Liceu amb 'Il Corsaro' en versió concert, una òpera que no s'havia escoltat mai a Barcelona.

El tenor argentí José Cura s'estrena dilluns al Liceu amb l'òpera 'Il Corsaro', que ofereix en versió concert. La seva és una actuació molt esperada després que fa quatre anys, per una sola funció, va guanyar el premi del públic al millor cantant. Ell, per agrair-ho, avança que, si tot va bé, "em veureu molt sovint pel Liceu".

Establert a Madrid des de fa uns anys, però amb males relacions amb el Teatro Real després que fa un parell d'anys va ser escridassat pel públic i ell s'hi va encarar, el tenor argentí, una de les veus més apreciades del panorama operístic internacional, intenta fer-se un lloc a Barcelona. Ara amb aquest Corsaro de Verdi, la temporada que ve amb un Otello escenificat, un personatge que ha esdevingut una de les seves principals bases per fer-se un nom en el món de la lírica internacional -els qui quantifiquen diuen que és un dels tres millors tenors del moment-, i l'any 2007 protagonitzant Andrea Chénier.

Entendre Verdi
Sobre Il Corsaro, una òpera primerenca de Verdi que, curiosament, s'estrena al Liceu, Cura opina que en cap cas "no és una obra mestra". "Hi ha molts compassos genials que aquí només s'insinuen i que després Verdi desenvoluparà en altres òperes com La Traviata, Don Carlo i Otello", però sí que és una òpera "molt útil per entendre Verdi". Pel que fa a la seva tasca com a cantant, Il Corsaro presenta també algunes dificultats vocals. "Té passatges en què es necessita un tenor lleuger tipus Rigoletto, i altres en què reclama la veu dramàtica d 'Otello. Aquests canvis de color constants són molt perillosos per a la veu".

José Cura, que tant ha cantant Il Corsaro en versió escenificada (el 1996 a Torí) com en versió concert (el mateix any a Londres), considera que "cap obra rendeix al 100% en versió concert, però en el cas d'Il Corsaro les solucions dramàtiques són forçades i, al tractar-se d'una òpera curta, tot plegat ajuda a fer que no li faci mal la versió concert".

Malgrat haver anat a viure a Madrid, Cura segueix sense resoldre el seu conflicte amb el Real. "Emilio Sagi [director artístic del Real] va venir a casa per parlar del meu retorn al Real, i tot i que les òperes que m'oferia estaven bé, l'experimentació escènica no m'interessa. Quan torni al Real vull que sigui d'una manera justa. Jo tinc ganes de reconciliar-m'hi, però ara hi ha el rumor que vindran aquí a Barcelona a escridassar-me, i si és així, la reconciliació serà impossible".

Amb tot, té clar que el públic de Barcelona l'aprecia i que la seva relació amb el Liceu es consolida. "La meva relació amb la ciutat comença ara amb Il Corsaro i després, amb Otello, espero que es creï una comunió amb el públic. El 2007 vindré a fer Andrea Chénier i espero que aquests dies podrem parlar amb Joan Matabosch [director artístic del Liceu] sobre col·laboracions futures. O sigui que, si les coses van bé, em veureu força pel Liceu, estaré per aquí durant els pròxims deu anys".

Projecte faraònic
Aquest home que va començar a cantar als 12 anys i a dirigir orquestres als 15, intenta equilibrar les dues carreres, alhora que es vol endinsar en el món de la gestió artística: ser el director artístic i musical del Teatre de les Tres Cultures que José Luis Moreno vol construir a Madrid. "Realment es tracta d'un projecte faraònic. Moreno em va proposar ser-ne el director musical i quan Montserrat Caballé va declinar la direcció artística també me la va oferir a mi. Ara estem parlant de com organitzar les meves funcions, però encara no hi ha res construït. Que es faci o no depèn de Moreno, però em dóna confiança saber que tot el que comença és un èxit".

Tenor, director d'orquestra i responsable d'un teatre. Les comparacions amb Plácido Domingo són inevitables. "Ja m'agradaria. Si arribo a fer una desena part del que ha fet Domingo, em dono per satisfet", assegura el cantant, que qualifica el tenor madrileny de llegenda viva i de "miracle" pel fet "que ara canti millor que quan tenia 50 anys".

Amb la batuta a la mà
Quant a la direcció d'orquestra, Cura reconeix que en els últims deu anys ha deixat abandonat el repertori simfònic en favor de l'òpera. "Ara estic intentant tornar a equilibrar la balança i augmentar el meu repertori. Aviat debutaré amb la Quarta de Brahms amb l'Orquestra de Sant Petersburg, l'Stabat Mater de Rossini i la Missa de Glòria de Puccini amb l'Orquestra Toscanini, el Te Deum de Kódaly a Budapest i el Rèquiem de Verdi també amb la Toscanini i amb l'Orquestra Verdi". A aquestes propostes s'hi suma una Madama Butterfly que li fa especial il·lusió, ja que serà a la Staatsoper de Viena, "podi que han trepitjat els millors directors", diu triomfal.

Un altre camp en què Cura s'està involucrant és el discogràfic. "El meu tercer disc el vendrem directament al públic sense passar per la botiga. És una manera d'abaratir el preu per a qui el compra i alhora nosaltres guanyem més venent menys còpies", explica. Una possibilitat és vendre a través de les botigues dels teatres, opció que ja té oberta al Covent Garden de Londres i que ara vol provar a la botiga del Liceu; "l'altra idea és vendre els discos a través d'Internet, bé per comanda o baixant-los de la xarxa". "El que és clar és que la indústria discogràfica multinacional està en crisi i cal trobar altres fórmules".

Marta Porter
Avui