Cerca de notícies

Enquesta

Michel Camilo adapta Gershwin amb l'OBC a l'Auditori

28/1/2005 |

 

El pianista i la formació gravaran a la sala barcelonina un disc dedicat al compositor.

Michel Camilo vola sobre les paraules amb la mateixa agilitat que ho fa sobre les tecles. Loquaç i tremendament expansiu, el pianista dominicà canvia de tema amb la mateixa facilitat que passa del món de la clàssica al del jazz. "En això m'assemblo a George Gershwin, que saltava d'un món a l'altre". Acompanyat per l'OBC, Camilo interpretarà des d'avui fins diumenge a l'Auditori el Concert per a piano i orquestra en fa major del creador nord-americà.

"A aquesta obra de Gershwin sempre se li havia criticat que era molt pomposa i reiterativa --apunta el director de l'OBC, Ernest Martí- nez Izquierdo--; però això és culpa de la interpretació. Amb Camilo cobra la seva autèntica dimensió". La relació entre el pianista i l'orquestra és idíl.lica. Això es deu, segons Camilo, al fet que "fem com Quincy Jones, que té un cartell a l'entrada del seu estudi de gravació que diu Check your ego here (Deixi aquí el seu ego)".

Amb la formació, de la qual destaca la "flexibilitat", l'artista se sent "molt còmode" i, per això, quan el seu segell, Telarc, li va proposar gravar un disc amb orquestra a partir de peces de Gershwin no va dubtar sobre on i amb qui ho volia fer: "La primera vegada que vaig tocar amb l'OBC a l'Auditori --el juliol del 2003-- va ser màgic i em va encantar la seva acústica". La setmana que ve dedicaran tres dies a la gravació del Concert, Rhapsody in blue i el Preludi número 2 per a piano. Durant la seva estada a Barcelona, ciutat que considera "la capital europea del jazz perquè ha parit molts jazzistes i que té una gran reputació a nivell mundial", el pianista aprofitarà per promocionar el seu últim disc, Michel Camilo solo.

FESTA PSICODÈLICA
A més de l'esmentat concert de Ger- shwin, el programa d'aquest cap de setmana inclou West side story, de Bernstein, i l'estrena de La festa. Pepa Vergas in memoriam, composta per Albert García Demestres. L'obra està inspirada en una festa que va viure a Nova York i, segons el mateix compositor, té de tot, des de ritmes funky fins a d'altres més salsers, passant per alguns de més intimistes. "Hi ha fins i tot moments de música per al misteri, perquè a la festa hi havia un lladre, i meditatius, derivats del consum d'una substància que em va provocar un estat alterat de consciència".

Roger Pascual
El Periódico