Cerca de notícies

Enquesta

Maria João Pires: "Busco casa de discos"

25/1/2005 |

 

Amb el seu treball educatiu, Pires aconsegueix "el que la meva carrera no em dóna, la felicitat de compartir amb la gent"

Alegria i un cert desencís. Aquestes són les dues sensacions que emanaven de Maria João Pires en la presentació del concert que avui (21 h), fidel a la seva cita regular amb la temporada d'Ibercàmera, oferirà a l'Auditori.

Alegria per actuar al costat de músics que aprecia com l'Orquestra de Cambra d'Europa i Emmanuel Krivine en una ciutat que estima. Una mica de desencís per la situació de Belgais, el centre per a l'estudi de les arts que va crear a Portugal. "Fa un any va viure una crisi, però als darrers dos mesos les coses van millor. Per a mi és un problema ser ara a Portugal, no és qüestió només del govern sinó del país, de l'evolució negativa que ha tingut als darrers 10 anys". La pianista té clar que no vol tirar endavant Belgais "amb lluites diàries que no porten enlloc".

Per tot això ha decidit que Belgais continuï tal com està, i alhora, iniciar un altre projecte similar a Salamanca. Amb el seu treball educatiu, sobretot de cara als infants, Pires aconsegueix "el que la meva carrera de pianista no em dóna, la felicitat de compartir coses amb la gent, sobretot amb els nens que van creixent i s'encaren amb la vida".

La pianista portuguesa ha d'afrontar un altre problema: "Busco casa de discos". Després d'anys de ser una de les estrelles de la Deutsche Grammophon, Pires ha partit peres amb el segell groc. La intèrpret vol que, al costat del vessant industrial, hi hagi "algú que et pugui entendre, amb qui puguis parlar de música, de qualitat, no només de màrqueting. No és una qüestió de tècnica, sinó de sentiments, d'amor per la música".
I és que Pires admet que prefereix "treballar en equip", una pràctica "difícil en la música clàssica, ja que al llarg de la vida has de tocar amb molts grups, orquestres, directors". D'aquí que, al fer-se gran, prefereixi "triar amb qui vols tocar" i treballar amb la mateixa gent. Com Emmanuel Krivine: "Si només hagués de triar un director per treballar, seria amb ell", diu convençuda.

Colors de Polònia
"No pots dir de gaires directors que has après una obra amb ells", afegeix, referint-se a Krivine i a la partitura que avui interpretaran a l'Auditori, el Concert per a piano i orquestra núm. 2, de Chopin. Pires reconeix que, posats a escoltar, prefereix el Primer concert, però el Segon s'adiu millor a les seves característiques físiques. Tots dos "representen el seu país, Polònia, els colors, la cultura, l'ànima, el cor, potser perquè Chopin encara hi vivia quan els va escriure".

A més de testimoniar la seva camaraderia amb Pires -"mai parlem de música, només toquem, i escoltant i amb els ulls ja n'hi ha prou"-, Emmanuel Krivine va lloar l'Orquestra de Cambra d'Europa, un conjunt que no és només "una suma de gent dirigida per algú" amb el qual interpretarà el Concert per a orquestra de corda de Stravinsky i la Quarta simfonia de Beethoven. "No tenen sensació de rutina, treballen per a projectes que trien", comenta sobre la formació. Tot i així, Krivine no nega que algú "pugui estar cada dia en una orquestra durant 60 anys i no ser rutinari". En tot cas, en la seva forma de fer música, millor col·laborar amb algú com Pires, amb qui comparteix visió de la vida: "No som esnobs, no ens creiem experts i no tenim sis targetes de crèdit a la cartera, només una". "La meva no funciona", contesta Pires.

Xavier Cester
Avui