Cerca de notícies

Enquesta

Plácido Domingo: "No estic pensant en la jubilació"

25/1/2005 |

 

El tenor torna amb 'Parsifal' 15 anys després de no representar cap òpera al Liceu.

Plácido Domingo torna al Liceu 15 anys després de la seva última representació operística, Adriana Lecouvreur, durant la temporada 89-90. Un recital dedicat a Wagner, l'abril del 2000, és l'única presència activa en aquest llarg pa- rèntesi. L'incombustible tenor torna ara sense estar-se de res amb Parsifal de Wagner, una de les obres que ha representat més brillantment en l'última dècada.

Han passat 39 anys del seu debut al Liceu --l'1 de gener del 1966 amb La mulata de Córdoba-- i mentre desgrana els seus records i explica els seus projectes sembla com si el temps s'hagués aturat en els 64 anys fets per continuar desenvolupant la seva fèrtil i febril activitat: "La passió per la música em manté viu i en forma. I també una naturalesa forta i practicar esport durant tant temps. Però he de dir que em sento un privilegiat per poder fer el que m'agrada".

I el que li agrada, per sobre de totes les coses, és pujar a escena per representar una òpera. Les seves facetes de director d'orquestra, per a la qual es continua preparant, i de responsable de teatres com els de l'òpera de Washington i Los Angeles són activitats que omplen les seves inquietuds i que li permeten mirar el futur amb optimisme. "Per descomptat gràcies a aquestes facetes, no estic pensant en la jubilació", diu.

EL PES DELS ASSAJOS
I si quan s'acostava als 60 anys es posava terminis per deixar de cantar, ara situa la seva activitat global a cinc anys vista, encara que no s'atreveix a vaticinar quan deixarà d'interpretar a l'escenari qualsevol dels 126 papers que ja inclou el seu vast repertori: "Mentre el cos aguanti i jo pugui donar la talla, continuaré. Quan això no sigui possible em dedicaré a les altres facetes".

El tenor recalca que el temps que dedica a preparar les obres és la principal dificultat per continuar en l'òpera. "A Parsifal et passes molta estona de genolls i amb una armadura que m'he de canviar quatre vegades. Vuit hores així pesen molt. Són tres setmanes d'assajos i dues de representacions, un temps que em permetria fer diversos recitals". Però aquesta opció encara la veu llunyana, tot i que planeja cantar en països, com l'Índia i Malàisia, i ciutats on no ha estat.

Fer una ullada a la seva agenda impressiona per la quantitat i per la qualitat de compromisos que l'esperen. Però en la seva tornada al Liceu, on en altres temps va representar 28 títols, se sent presoner de la nostàlgia. "M'agrada tornar a aquest teatre de tant sabor, tradició i força.

"Entre el 72 i el 82 tenia casa a Barcelona i venia cada Nadal a cantar. Aquí van començar l'educació els meus fills, i porto la ciutat al cor".

Plácido se sent il.lusionat de tornar al Liceu Parsifal, gràcies a un repartiment que qualifica de "digne de Bayreuth", amb Violeta Urmana, Matti Salminen i Bo Skovus, entre altres noms, i que ofereix la sorpresa d'un final canviat en què Amfortes es mor i Kundrick viu. El tenor admet que aquest canvi dóna una lectura a l'obra "de gran profunditat", però diu que se sent molt a gust amb la producció "tradicional".

El cantant recorda que la primera vegada que es va enfrontar a Wagner va ser amb l'obra Lohengrin a Hamburg. Només tenia 28 anys, però va aparcar el repertori wagnerià fins que James Levine li va demanar que cantés Parsifal al Met de Nova York, el 1990: "Encara que el personatge és jove, necessita maduresa vocal. Dos anys després vaig abordar també La valquíria al mateix teatre".

Domingo es mostra molt crític amb els teatres que admeten propostes de directors escènics sense estudiar-les. Afirma que el pitjor dia del responsable teatral és el que li presenten un mal projecte: "Aquell dia te la jugues, si no saps parar algú que només vol provocar. Hi ha directors que s'han fet famosos buscant l'escàndol amb els muntatges. M'agraden els riscos, però tot té un límit".

Tampoc no té gens clar quina serà la relació futura amb el Teatro Real. "El que pugui passar demà, realment no se sap. Ara tinc les mans plenes i estic bé en la relació actual. Mentre continuï cantant no em puc plantejar res i, per descomptat, la decisió serà complicada, perquè amb tot el que m'estan plantejant com a director d'orquestra des dels teatres i amb ofertes per ser titular, aquesta col.laboració serà difícil. A aquest pas, crec que treballaré tota la vida".

El cantant ha parlat amb el Liceu sobre la col.laboració com a director musical en alguna producció operística, però encara és aviat per fixar dates. I acaba amb un record per a Victòria dels Àngels. "Reunia talent, simpatia i carisma. Ha sigut un any cruel amb la seva desaparició i també amb la de Renata Tebaldi i Franco Corelli".

César López Rosell
El Periódico