Cerca de notícies

Enquesta

La fàbrica de somnis de La Fura dels Baus

24/1/2005 |

 

El grup català reposa aquest vespre al teatre de la Bastille de París el seu muntatge de 'La flauta màgica', de Mozart.

Hi ha un element que La Fura es va emportar de Bochum: "Els sorolls de la fàbrica" que sonaran a la Bastille.

"Volem agafar una òpera i buscar-ne l'essència, sense tenir en compte res del que s'hagi fet abans. Volem tapiar la tradició"

Uns enormes matalassos inflables per representar el cervell on es desenvolupa l'acció, una piscina de 'happy park' amb boles de coloraines, projeccions variades. Aquests són alguns dels elements de 'La flauta màgica' vista per la imaginació de La Fura dels Baus.

El grup català va estrenar la seva versió d'una de les òperes més populars del repertori el setembre del 2003, dins del marc de la Triennal del Ruhr. A partir d'avui el muntatge desembarca a l'Òpera de París, en concret a la Bastille, on se'n faran onze representacions, fins al 20 de febrer. Nexe comú, la presència de Gerard Mortier, llavors fundador de la Triennal, un festival artístic en una de les zones industrials i mineres més importants d'Alemanya, ara director de l'Òpera de París, coproductora d'aquesta Flauta. El Teatro Real de Madrid tanca la terna de coproductors i acollirà la proposta furera al juliol.

En conversa telefònica des de París, Carles Padrissa, director de l'espectacle al costat d'Àlex Ollé, assegura que Mortier és garantia de "comptar amb bons cantants, amb una bona orquestra, de treballar en bones condicions" i destaca els mitjans amb què compta el teatre parisenc. "Ja estan totes les entrades venudes, esclar que La flauta màgica sempre és un èxit per ella mateixa".

Els sorolls de la fàbrica
Les característiques de la Bastille són molt diferents a les de la Jahrhunderthalle de Bochum, la gegantina central d'electricitat produïda amb gas que va ser l'escenari de l'estrena del muntatge. "La Bastille ens agrada més -apunta Padrissa-, l'acústica és millor, hi ha més silenci, l'escenari és més agraït i les projeccions queden més bé". Jaume Plensa, responsable de decorat i vestuari, ha modificat els seus dissenys per adaptar-los al nou espai, mentre que Frank Aleu, creador de la part videogràfica, pot comptar amb més pantalles per a projectar les seves imatges i textos. Al final de l'obra, les pantalles desapareixeran per deixar nu l'immens escenari de la Bastille.
Hi ha, tanmateix, un element que La Fura es va emportar de Bochum: "Els sorolls de la fàbrica" que sonaran a la Bastille per ajudar a crear el clima apropiat d'aquesta "fàbrica de somnis" que per al grup és l'òpera. Pel que fa als poemes de Rafael Argullol, que reemplacen els diàlegs originals d'Emanuel Schikaneder, a París no seran llegits per una veu en off, sinó que seran recitats en directe per dos actors, Dominique Blanc i Pascal Greggory.

Com a Alemanya, Marc Minkowski serà el director musical de l'òpera de Mozart, però el repartiment serà força diferent, amb Paul Groves (que ja va treballar amb La Fura a l'aclamada Damnació de Faust del Festival de Salzburg del 1999) com a Tamino, Stéphane Degout com a Papageno, Ain Anger com a Sarastro, Mireille Delunsch com a Pamina i Erika Miklosa com a Reina de la Nit, aquesta repetint paper respecte al Ruhr. Tots ells s'han trobat amb "l'energia furera" que defensa Padrissa, sort que Gerard Mortier, que ja busca cantants apropiats per al seu estil, "ja els avisa" amb anticipació.

A La Fura no li manquen projectes operístics, com El castell de Barbablava de Bartók que coproduiran el Gran Teatre del Liceu i l'Òpera de París, mentre Padrissa llança idees de futur sense concreció encara, inclòs l'Anell wagnerià o el Macbeth verdià ("quan Mortier trobi la Lady Macbeth adequada"). Mentrestant, la seva darrera proposta, Òbit, es podrà veure al CCCB i el vaixell Naumón prepara la seva segona gira, per consolidar-lo com a "centre cultural flotant. Ens hi deixem la pell", afirma Padrissa.

La dedicació de la companyia catalana al món de l'òpera contrasta amb el Manifest canalla que va elaborar el 1984 on, entre altres receptes per solventar els dèficits culturals del país, demanaven "tapiar el Liceu". Figures com les de Gerard Mortier, dedicades a "renovar" el gènere, han contribuït a fer que canviessin d'opinió. "Volem aportar la nostra manera de fer, basada en part en les festes tradicionals, arcaiques. Volem agafar una òpera i crear una altra dramatúrgia per buscar-ne l'essència, sense tenir en compte res del que s'hagi fet abans". L'objectiu ara és un altre: "Volem tapiar la tradició".

El caràcter multidisciplinari de l'espectacle operístic lliga bé amb els temps actuals, en què des d'Internet es pot treballar amb música, imatge i text. Amb un avantatge clar per a l'òpera, segons Padrissa, la seva condició d'espectacle en viu que es desenvolupa en un "escenari sagrat, hi ha una connexió atàvica més carregada de futur. L'òpera és el que més s'assembla a l'art total".

Xavier Cester
Avui