Cerca de notícies

Enquesta

La desaparició d'una cantant única

20/1/2005 |

 

Amb Victòria dels Àngels, mor una de les cantants més completes del segle XX i una defensora incansable del repertori català i espanyol.

La mort de Victòria dels Àngels, per bé que anunciada -feia temps que estava malalta-, no deixa de ser dolorosa. Ho és perquè no només se'n va una gran cantant, sinó perquè deixem de tenir entre nosaltres una persona humil i senzilla. De les que no fan soroll.

Per Jaume Radigales, autor d'una biografia en català de la cantant, "aquests són dies tristos perquè quan moren persones com Victòria dels Àngels un té la sensació que mor una part molt important d'un mateix, perquè són vivències i moments de la vida on un ha estat molt feliç".

Una de les característiques més importants que tothom destaca de Victòria dels Àngels és la seva sòlida formació musical: "Era més que una cantant, una música completa. Va ser una persona que va tenir una formació musical molt àmplia, autodidacta al principi i posteriorment al Conservatori del Liceu. Era també una dona molt sensible, fins i tot en la seva vida personal", destaca Radigales.

Difícilment trobarem una cantant capaç d'afrontar amb el mateix grau de qualitat una òpera de Wagner que un lied de Schubert o l'ària del Pie Jesu del Rèquiem de Fauré. "Tenia una veu molt àmplia capaç de fer qualsevol cosa. A Bayreuth va debutar cantant Tannhauser l'any 1961 -l'únic cantant català que ho ha fet fins ara-, i els francesos, sent com són, van considerar que ella era la millor intèrpret de la música vocal francesa de la seva generació."

Victòria dels Àngels, a més, va combinar el lied i l'òpera ja des del principi de la seva carrera i no va deixar el repertori de la cançó per al final, com fan altres cantants: "Abans de fer un debut operístic en un gran teatre -al Metropolitan de Nova York o a l'Scala de Milà-, sempre va voler fer un recital per presentar-se, cosa que significava un risc molt més gran."

El director d'orquestra Antoni Ros Marbà destaca de Victòria dels Àngels que "era una persona i una artista molt singular, d'una extrema sensibilitat, tímida d'aparença i potser no tant després". El director català destaca també que "ningú ha cantat el lied català com la Victòria" i creu que "la societat catalana i les institucions, en el moment determinat, no van fer-li la justícia que li haurien d'haver fet a aquesta artista extraordinària. Ha passat moltes vegades que el nostre país ha creat grans personalitats i grans artistes, i després els ha deixat i els ha ignorat. Victòria va patir aquestes conseqüències. Després es va voler trobar alguna solució per arreglar aquesta anomalia i ella aleshores va renunciar-hi".

Segurament, segons Ros Marbà, "el fet de ser una persona que es va moure sempre en el terreny de la discreció, va fer que tampoc tingués un accés fàcil als mitjans de comunicació, per ella mateixa."

El pianista Albert Guinovart va acompanyar Victòria dels Àngels al llarg de 10 anys per escenaris d'arreu del món. Era l'última etapa de la carrera de la cantant, quan el seu repertori el componien exclusivament recitals de cançons i lieder. Per Guinovart aquests anys "van suposar un mestratge absolut. Em va ensenyar com s'ha de comportar un sobre un escenari. La comunicació que va tenir amb el públic l'han feta una artísta única".

Segons el pianista català, "Victòria és d'aquells casos rars en què coincideixen una veu meravellosa amb un músic extraordinari. Moltes vegades hi ha cantants que tenen una veu extraordinària i això no vol dir que sigui un gran músic, i viceversa, a vegades hi ha artistes que són grans músics i potser la veu no és cap preciositat".

Molt ressò a tots els mitjans
El dia després de la mort de Victòria dels Àngels la premsa de l'Estat li va dedicar grans titulars i se'n va fer molt més ressò que potser mai se li havia fet en vida. Poques vegades trobarem als mitjans tantes pàgines dedicades a la música clàssica. El Periódico titulava Adéu a la veu sublim de Victòria dels Àngels i recollia articles del tenor Jaume Aragall -un dels seus millors amics-, i un del director artístic del Liceu, Joan Matabosch, titulat Naturalitat i puresa. Dels Àngels va marcar una època al Liceu; tot i les seves diferències amb el teatre.

El diari Avui va ser el que més espai i més pàgines (fins a set!) va dedicar a la mort de la cantant. Titulars com Adéu a una veu d'àngel, En la mort d'una cantant irrepetible i Victòria dels Àngels ha estat una de les sopranos de referència mundial, acompanyats d'articles d'Albet Guinovart, Xavier Cester, Jordi Maluquer, Xavier Casanovas Danés o Jaume Radigales, juntament amb gran varietat de fotos de totes les èpoques de la cantant, omplien les seves pàgines. Completaven la informació frases que havia dit Victòria dels Àngels, les dates més importants de la seva biografia i també una selecció de la seva discografia més interessant.

La Vanguardia es feia també un ampli ressò (4 pàgines) de la notícia amb titulars com Adiós a la voz De los Ángeles, Una apariencia frágil, una voz extraordinaria o Una gran dama de la lírica i recollia articles firmats per Jorge de Persia, Roger Alier, Josep Caminal (director general del Liceu) i Jaume Radigales.

El diari El País titulava Muere Victoria de los Ángeles, la "diva humana", La voz del alma o Lección de estilo i publicava articles d'Antoni Ros Marbà, Juan Ángel Vela del Campo, Luis Suñén i Javier Pérez Senz.

Els diaris ABC i El Mundo també van dedicar molt espai a la mort de Victòria dels Àngels. I, per exemple, a l'ABC s'hi van poder trobar articles firmats pels cantants Teresa Berganza i Plácido Domingo.

El diari El Punt titulava Mor Victòria dels Àngels, degana de la lírica i en dues pàgines feia un retrat de Victòria dels Àngels amb articles de Jordi Maluquer i Imma Merino. Finalment, el Regió 7 de Manresa titulava La mort de la soprano Victòria dels Àngels commou Moià, d'on era filla adoptiva.

Catalunya Ràdio, Catalunya Música, Catalunya Informació i Catalunya Cultura van dedicar una part de la seva programació a recordar la cantant amb tot un seguit de programes especials. A més es donava la circumstància que Victòria dels Àngels era especialment estimada per Catalunya Música, de la qual va ser la padrina a la seva creació l'any 1987. El canal 33 de Televisió de Catalunya, d'altra banda, també va recordar Victòria dels Àngels emetent complet el concert que la cantant va fer juntament amb el pianista Manuel García Morante l'any 1989 al Palau de la Música Catalana, per celebrar el 45è aniversari del seu debut en aquell escenari.

La capella ardent -que van visitar més de 5.400 persones- i un funeral multitudinari a la Basílica de Santa Maria del Mar, amb la presència del Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu, van acomiadar Victòria dels Àngels. Els homenatges, però, no han acabat...

Pere Andreu Jariod
Ritmes.net