Cerca de notícies

Enquesta

BCN es bolca en l'adéu a Victòria dels Àngels

17/1/2005 |

 

Més de 5.000 persones van a la capella ardent del Palau de la Generalitat.

El dia es va iniciar desangelat a Barcelona per acompanyar les més de 5.000 persones que van anar al Palau de la Generalitat per acomiadar Victòria dels Àngels. Des del migdia, i fins a les set del vespre, una processó contínua va passar per la capella ardent de la soprano morta dissabte, instal.lada al saló de Sant Jordi. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, encapçalava la comitiva que va rebre el fèretre d'una dona que, a parer seu, "tenia el do tremend de fer arribar emocions a les persones".
Plácido Domingo i Jaume Aragall van ser dels més matiners per presentar els respectes a la família de la soprano. "Ella representava la primera baula d'una cadena d'artistes que hem portat el nom d'Espanya pel món", va assegurar Domingo, que va qualificar la cantant d'"àngel meravellós". Àngel era, precisament, el qualificatiu més utilitzat en els llibres de visites, que destil.laven l'amor de la ciutadania per una diva molt humana: "Captivava per la seva senzillesa i la seva bondat", va dir Domingo.

REFERENT GENERACIONAL
Els dos tenors van coincidir en la vetlla amb Josep Carreras, que va ressaltar que Dels Àngels "cantava igual a Nova York que a Granollers, perquè volia arribar a tot tipus de públic". Encreuant-se amb ells arribava Barbara Hendricks. La soprano, que va dedicar els seus concerts d'ahir i de dissabte a l'Auditori a la seva admirada col.lega, va afirmar que "la nostra generació ha crescut recolzada a les seves espatlles".
Insistint en el canvi generacional, Antoni Ros Marbà es preguntava si "les noves fornades estaran al nivell d'aquestes grans artistes que ens estan deixant". El director d'orquestra va agrair a la soprano que li hagués brindat "moments inesborrables", com una interpretació del Maig, de Toldrà plena de transcendència. I és que, com ell comentava, era una dona "molt esotèrica" que oferia una música tocada per "una gràcia divina".

La part més espiritual de la soprano, que portava un sudari blanc i un rosari entre les mans, es materialitzava amb la presència d'Octavio Acebes. El vident, el primer a firmar en el llibre de visites, va conèixer l'artista quan, amb 15 anys, es va colar en el seu camerino del Teatro Colón de Buenos Aires. Aquest va ser l'origen de 42 anys d'amistat amb l'"artista més gran del segle XX", a qui considerava part de la seva família.
Malgrat el fred, molts van aguantar estoicament cues de més d'una hora. Artur Mas, per exemple, va esperar tres quarts d'hora per poder veure "una catalana universal que havia estat més reconeguda fora que aquí". Molts, com l'alcalde Joan Clos, atribuïen el suport popular a l'"antidivisme" d'una cantant a qui Barcelona "no oblidarà mai" i a qui s'acomiadarà aquest matí en el funeral que se celebrarà, a les onze, a Santa Maria del Mar.

Va ser en aquesta basílica on Elisa Pascual va conèixer la soprano. Tot i haver estat durant més de 25 anys en el cor del Liceu, només va coincidir amb ella quan va cantar El cant dels ocells a Santa Maria. En record d'aquella trobada, Elisa es va agenollar al costat del fèretre, coronat per una rosa blanca i una partitura d'Alfonsina y el mar, i amb una veu emocionada va interpretar la immortal peça.

Roger Pascual
El Periódico