Cerca de notícies

Enquesta

Mor Victòria dels Àngels, degana de la lírica

16/1/2005 |

 

La soprano, que estava ingressada des de feia dies a la Teknon, serà enterrada dilluns a la basílica de Santa Maria del Mar.

La degana dels cantants lírics del país, Victòria dels Àngels, va morir ahir dissabte a la matinada als 81 anys a la clínica Teknon de Barcelona, on estava ingressada des del 30 de desembre passat per una bronquitis. La capella ardent s'instal·larà al Palau de la Generalitat avui, des de les dotze del migdia i fins a les set de la tarda. El funeral de la cantant, nascuda l'1 de novembre de 1923 a Barcelona, tindrà lloc a la basílica de Santa Maria del Mar demà dilluns, a les onze del matí. Victòria dels Àngels, una de les cantants d'òpera més famoses del món, va debutar el 1945 al Liceu i, des de llavors, va triomfar en escenaris d'arreu. Segons els experts, tenia una veu única per interpretar Madame Butterfly i La bohème .

Als 14 anys, Victòria dels Àngels López García semblava que estava predestinada a triomfar en el món de la lírica. En aquells moments, qui està considerada una de les més cèlebres sopranos de la segona meitat del segle XX, ja cridava l'atenció per les seves dots per al cant; tenia la mateixa facilitat per cantar obres líriques que dramàtiques. Victòria dels Àngels va debutar al Palau de la Música el 1944, però la seva veritable gran actuació, la que la va projectar arreu del món, la va fer al Liceu el 1945 amb Les noces de Figaro. Només feia tres anys que s'havia graduat al Conservatori del Liceu: els estudis, de sis anys, els va poder fer només en tres, de la mà del mestre Tarragó, Mercedes Plantada, Dolores Frau i Teresa García. Dos anys després de l'impressionant debut al Liceu, ja va obtenir el primer premi del Concurs Internacional de Cant de Ginebra. Era l'any 1947.

Durant tota la seva llarga carrera, va interpretar en escenaris de tot el món (fins a 53 països diferents) grans títols -sobretot de Mozart, Wagner i Puccini- de la història de la música. En òpera, va encarnar Carmen, Melisande, Margarita, Mimi, i va incloure en el seu repertori des d'Orfeo de Monteverdi fins a Ariadna a Naxos de Richard Strauss. Sota la batuta de Herbert von Karajan, Eric Kleiber, Víctor de Sábata, Carlos Maria Guilini i Goerg Solti, va actuar a les òperes de París, Roma, Milà, Londres i al Carneggie Hall (on va debutar el 1950) i la Metropolitan Opera House de Nova York, així com als grans festivals operístics, com ara el d'Edimburg, Gal·les, Salzburg o Bayreuth. Va ser precisament a Bayreuth on la carrera de Victòria dels Àngels va fer un gran salt, després de deixar tothom impressionat per la seva espectacular interpretació d'Elisabeth del Tannhäuser. L'èxit es va traduir en nombroses distincions: Gran Premi de l'Acadèmia Francesa al millor disc (els anys 1953, 1955 i 1956), Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1955), Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1958), Banda de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1962) o Premi Nacional de Música de 1978.

Vetada al Liceu
Considerada una gran estilista i una intèrpret de sensibilitat exquisida del lied, la seva obra discogràfica comprèn 22 òperes completes i 40 àlbums de gènere divers. Un gran llegat. Però no tot van ser flors i violes en la seva trajectòria professional. Durant molts anys, Victòria dels Àngels va tenir vetada la seva presència al Liceu. Segons ella, va ser per culpa de les pressions d'alguns cantants d'òpera. La soprano es va retirar el 1979 del món de l'òpera amb l'obra Pelléas et Mélisande. Amb tot, els últims vint anys va continuar present en el món de la lírica oferint un munt de recitals arreu. El 1992, tot i que havia abandonat l'òpera, va cantar en motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona i finalment va retornar, el 24 de juliol, al Liceu, on va oferir un gran recital, després de 27 anys d'absència en aquest escenari.

Filla d'un bidell de la Universitat de Barcelona, edifici en el qual ella va néixer l'1 de novembre de l'any 1923, Victòria dels Àngels es va casar el 1948 amb Enrique Magriñá, de qui uns anys més tard es va separar, i amb qui va tenir dos fills.

M. Palau
El Punt