Cerca de notícies

Enquesta

Entrevista a Lorin Maazel: L'art és una arma molt poderosa

20/3/2003 |

 

El músic torna a l'Auditori dilluns per dirigir l'Orquestra Filharmònica Arturo Toscanini.

Lorin Maazel torna a Barcelona per demostrar per què està considerat la batuta número u, i no només en guanys. Ho farà en aquesta ocasió al capdavant de l'Orquestra Filharmònica Arturo Toscanini, "una formació jove, entusiasta i brillant, formada per músics d'elit", diu el director nord-americà. Amb ells abordarà la Segona i la Tercera simfonia de Brahms i completarà la integral que va iniciar l'any passat dins el cicle Ibercamera. La guerra de l'Iraq ja haurà començat.

--¿Què pensa dels artistes que es pronuncien en contra del conflicte?
--És una cosa que concerneix la consciència individual. Utilitzar la fama o el prestigi d'un per a un fi polític em mereix un respecte. Personalment faré el que hagi de fer en el camp de l'art, com va fer Picasso amb el Guernika, un quadro que s'ha convertit en el manifest antibel.licista més important, per sobre de qualsevol manifestació. L'art és una arma molt poderosa.

--¿Quin és el seu pla?
--Estic component una òpera basada en l'obra 1984, de Georges Orwell. Aquest llibre és una obra d'art però amb una càrrega política tremenda. Ha tingut més influència en la societat que moltes guerres perquè posa sobre la taula temes que fan reflexionar la gent. En la música també hi ha exemples del poder de l'art: Don Carlo, de Verdi, i Fidelio, de Beethoven. Jo expressaré la meva postura portant 1984 a l'òpera.

--¿Com valora que Nova York, la ciutat que va patir els atemptats de l'11-S, s'hagi declarat contrària a la guerra que promou Bush?
--Cadascú pot tenir la seva opinió i això és respectable. La llàstima és que no hi ha gaire informació sobre què passa realment i aquest és un altre problema perquè tot el món està inquiet i hi ha una gran tensió.

--¿Què és el que més el preocupa?
--El terrorisme. És una amenaça per a tot el món perquè és un element desestabilitzador. Tots els que volen viure en pau, que són la majoria, s'han d'implicar en aquesta batalla. Els artistes sabem molt de tolerància perquè des de fa segles treballem junts sense importar-nos el color, la raça o la religió d'altres. Per això ens costa tant entendre l'enfrontament actual entre cultures.

--¿Com serà la seva òpera?
--No puc dir res. Només que l'estrena serà el 3 de maig del 2005 en un teatre d'Europa.

--Parli'm de la partitura.
--El tema de 1984 és aterridor. Però també hi ha una història d'amor. L'amor i l'horror d'aquest malson dominen en la música, que uneix passat i present. La partitura està composta per poder ser cantada i no per destrossar la veu dels intèrprets. Crec en la veu humana i en la música contemporània.

--Com a compositor, ¿considera que està més a prop de Penderecki o de Schönberg?
--Em sento més pròxim a Penderecki, m'hi identifico perquè transmet una passió amb la qual connecto. Considero Schönberg un gran mestre i un gran músic contemporani que he dirigit. Però em sento més a prop de Berg.

--¿Si un geni musical naixés avui, tindria més dificultats que Mozart en la seva època?
--Segur. La genialitat crea recel en la societat actual per raons que no puc entendre. Potser les persones genials són vistes com a antisocials. Però jo admiro els genis i també els dono suport. Per això he creat un concurs de direcció a Nova York. Els dos guanyadors d'aquest primer any després de la final del Carnegie Hall són Xian Xhang, una dona xinesa de 29 anys; i Bunhit Ungrangsee, un tailandès de 31.

--Vostè va ser un geni precoç. ¿Què recorda del primer concert que va dirigir a Nova York als 9 anys?
--Em vaig divertir molt. L'alcalde de Nova York de llavors, Laguardia, que va donar nom a l'aeroport, em va ensenyar un prototip de TV que es va comercialitzar després de la segona guerra mundial. Va ser realment impressionant.

Marta Cervera
El Periódico