Cerca de notícies

Enquesta

'El barber de Sevilla' afaita al Teatro Real

13/1/2005 |

 

Gianluigi Gelmetti dirigeix l'òpera de Rossini al coliseu madrileny amb la soprano María Bayo i el tenor Juan Diego Flórez com a puntes de llança.

Amb llibret de Cesare Sterbini, basat en l'obra homònima de Pierre-Augustin de Beaumarchais, un rossinià per excel·lència com Gianluigi Gelmetti dirigeix des d'avui aquest melodramma buf en dos actes, una nova producció del Real en coproducció amb el Teatro São Carlos de Lisboa. "La bogeria organitzada", com la qualifica Emilio Sagi, director artístic del Real i director d'escena en aquesta extraordinària partitura d'atmosfera alegre i desbordant comicitat, "plena de vitalisme", com apunta Sagi.

L'òpera narra les aventures de la bella Rosina (María Bayo i Laura Polverelli) i les mil i una argúcies del comte d'Almaviva (Juan Diego Flórez i Lawrence Brownlee) i del doctor Bartolo (Bruno Praticò i Carlos Chausson) per aconseguir el favor de la jove. Sempre a l'ombra de l'alcavot i excel·lent barber Fígaro (Pietro Spagnoli i José Carbó), sense l'ajut del qual cap noia no es casa a Sevilla, i de Don Basilio (Ruggero Raimondi i Ildebrando D'Arcangelo), mestre de música de Rosina. Enganys i calúmnies per aconseguir el sí de "la primera dona feminista de l'òpera", com diu Bayo. "És la primera que s'emancipa i fa el que realment li ve de gust", afegeix la soprano navarresa.

Sagi destaca l'elegància d'una comèdia "feta sense trompades ni elements bruscos, que té la virtut de ser graciosa sense caure en la rialla fàcil". Així mateix, remarca "la poesia abstracta" de la composició, com també "la bondat intel·ligent d'una comèdia bufa, gens vulgar". D'altra banda, Gelmetti desmenteix que Rossini fos tan sols un bon vivant, ja que era "un home que al llarg de la seva vida va patir molt, sempre tenallat pel pànic". També en destaca la seva modernitat i n'elogia el ritme amb reminiscències del jazz, la bossa nova i el xarleston. "No tenia la idea del ritme que s'ensenya al conservatori", apunta el director.

L'òpera, en cartell fins al 29 de gener, es representarà sense talls i amb el final complet. En la gestació del barber sevillà, Rossini sempre va pensar en una mezzosoprano per al paper de Rosina, però per aquelles qüestions atzaroses del destí han estat sopranos, com Maria Callas i Victòria dels Àngels, les que millor han immortalitzat la jove rebel. Així les coses, tampoc és estrany que quan van oferir a Gelmetti la possibilitat que fos una soprano qui encarnés Rosina, s'hi negués, fins que va saber que l'elegida era María Bayo.

Ramon Palomeras
Avui