Crítica: Decker i l'OBC. Un Bruckner sense riscos
19/3/2003 |
DIRECTOR: Franz-Paul Decker
OBRA: Simfonia núm. 8, de Bruckner
DIA: 16 de març
Franz-Paul Decker va tancar el cap de setmana passat la seva col.laboració d'aquesta temporada amb l'OBC. El director alemany es va acomiadar amb una obra simfònica romàntica de gran dificultat, la Simfonia núm. 8 de Bruckner. Durant els gairebé 80 minuts de l'obra, el compositor presenta una gran varietat de temes i revela idees riques i diferents entre si. La dificultat consisteix a transmetre tots els matisos.
Decker va començar una mica mesurat. En el primer moviment, l'orquestra va semblar buscar un so interessant i expansiu, però ho va aconseguir només a mitges i en determinades ocasions. Amb l'scherzo, i capitanejats per la corda, músics i director van trobar una mica més de comoditat i van saber tirar endavant el moviment. Jugant amb el trèmolo de violins i violoncels, la fusta va sonar bé i Decker va arriscar més, cosa que es va notar.
L'adagio, extens i complex, va representar un repte per als mú- sics i el director. Lenta i solemne, com indica l'autor en l'inici del moviment, l'orquestra va anar desgranant el tema sense presses. Els violoncels van aconseguir tensar i liderar el tema, i van guiar el públic per una passejada musical no sempre regular, en què es va trobar a faltar una mica més d'implicació que dotés de més calidesa la interpretació.
A l'últim moviment, director i músics van fugir de l'excessiu control mostrat durant gran part de la simfonia. Arriscant més, van exhibir més llibertat en el fraseig, comunicant amb més facilitat les idees de director i autor.
Irene Acebal
El Periódico