Cerca de notícies

Enquesta

La gran veu de l'òpera italiana

20/12/2004 |

 

No oblidaré mai Renata. Ni com a artista, ni com a dona plena d'una sublim bondat que va fer època en l'òpera. Va ser, sens dubte, la soprano italiana per excel.lència. La que va saber representar millor la tradició lírica del seu país. Tenia una veu dolça, amb un color inigualable i amb uns pianos meravellosos. Impossible oblidar alguna de les seves interpretacions com la Desdémona, Manon Lescaut, La traviata i tantes altres. O els duos amb Mario del Monaco.

Guardo com un tresor l'autò- graf que em va firmar el 1953 quan jo estudiava al Conservatori del Liceu i ella a Barcelona era un ídol capaç de col.lapsar la Rambla. Més tard vam coincidir a Nova York i ens vam fer amigues. Era molt considerada i sempre tenia un bon consell per donar-te. Encara recordo quan, cantant Don Carlo al Metropolitan, vaig tenir una ensopegada en escena que em va obligar a retirar-me. Ella va venir a veure'm i al comprovar que estava recuperada i havia d'entrar en escena, em va dir: "Comença a cantar des del camerino. Li vaig fer cas i va ser una commoció".

No vaig apreciar mai cap rivalitat amb Maria Callas. Tebaldi sempre deia que tot era un muntatge. Jo les vaig veure juntes, sense que es detectés cap problema. Eren simplement diferents, encara que tenien un gran talent.

Montserrat Caballé
El Periódico