Cerca de notícies

Enquesta

L'òpera perd Renata Tebaldi

20/12/2004 |

 

La soprano va ser considerada la rival de Maria Callas.

Renata Tebaldi ha interpretat per última vegada l'escena de la mort de la diva i se n'ha anat sense esperar que s'obrís el teló per escoltar els aplaudiments del públic. La gran soprano italiana, de 82 anys, un mite de l'òpera i gran rival als escenaris de Maria Callas, va morir diumenge a la matinada a la casa de San Marino, on s'havia retirat l'últim any afectada d'una malaltia terminal. Tebaldi va ser una de les intèrprets més estimades en la història del Liceu, on va marcar una època entre els anys 1953 i 1959.
"Ha mort tantes vegades sobre els escenaris d'arreu del món, que gairebé no em puc creure que aquest cop ho hagi fet de debò", va manifestar ahir la seva inseparable dama de companyia, Tina. Encara que s'havia retirat el 1976 a causa d'un greu problema a les cordes vocals, els seus fervents seguidors, aquells que sempre van considerar Tebaldi com la gran veu de la lírica, seguien idolatrant-la i recordant-la.

REGAL DE LA NATURALESA
"He considerat sempre la meva veu com un regal de la naturalesa i va ser per amor i respecte a aquest do prodigiós pel que vaig decidir deixar de cantar i evitar la mortificant decadència", va dir en una entrevista concedida fa dos anys a la televisió italiana amb motiu del seu 80 aniversari. Fins i tot a aquesta edat, la gran soprano, nascuda a Pesaro, la terra de Rossini, mostrava l'aparença de la bella dona que va ser, amb una dolçor i un encant que tant de joc van donar als teatres.

A Itàlia, el duel Tebaldi-Callas es va viure amb la mateixa passió de les gestes en el ciclisme de Coppi i Bartali, cada una amb els seus seguidors i detractors però totes dues immenses. "No vaig buscar mai enfrontar-me a la Callas i m'ofèn si algú s'ho pensa. Aquesta va ser una història creada des de fora però que, en el fons, em va donar una enorme publicitat gratuïta", recordava fa poc.

Però la rivalitat entre Tebaldi, la veu d'àngel, com l'havia denominada Arturo Toscanini, quan la va escollir el 1946 per a la reobertura de La Scala després de la guerra, i Callas va fer parlar molt entre els apassionats de la música lírica. L'única tristesa amb la qual ha mort Tebaldi ha estat no poder veure resplendir un altre cop el seu estimat teatre de La Scala. Com aquella vegada amb Toscanini, l'òpera tornava a Milà després de tres anys però aquesta vegada la protagonista no va ser Tebaldi perquè ningú va pensar a invitar la que va ser la gran diva del teatre milanès.

Però en la seva carrera destaca, sobretot, el seu treball amb més de 70 directors diferents, entre ells Giulini i Karajan, i el gran repertori de les seves "estimades dones", sobretot de la lírica italiana, Tosca, Manon Lescaut, Mimí, Madame Butterfly, Violetta, Desdèmona o la seva preferida, la Joana d'Arc de Verdi. El seu èxit va traspassar fronteres. Va triomfar a Europa i als EUA, país on, es diu, va trobar el refugi adequat per trencar amb el fantasma de Maria Callas. Allà es va convertir en la reina del Metropolitan i va acabar la seva carrera interpretant magistralment la Desdèmona d'Otel.lo.

Cristina Cabrejas
El Periódico