Cerca de notícies

Enquesta

Montserrat Caballé: A mi no m'ha importat mai la fama

14/3/2003 |

 

El film 'Caballé, més enllà de la música', biografia autoritzada de la soprano, arriba avui a la cartellera.

Montserrat Caballé farà 70 anys el mes vinent, però la seva agenda segueix plena de projectes. "El passat és important, però sempre s'ha de mirar al futur", va dir ahir a Madrid durant la presentació del documental Caballé, més enllà de la música. La pel.lícula, rodada per Antonio A. Farré, repassa la trajec- tòria vital i professional de la soprano amb la participació de familiars, amics i companys d'escenari. No és la biografia d'una persona que es retira. "Penso seguir cantant fins als 80", va assegurar rient.

--¿Per què ha volgut rodar aquesta pel.lícula?
--Fa anys que em proposen portar la meva vida al cine. He tingut diverses ofertes d'Itàlia i França per rodar una pel.lícula de ficció, però sempre m'hi he negat perquè jo no sóc una actriu, sóc una cantant. Aquest projecte, en canvi, el vaig acceptar perquè el normal és que no es faci amb una persona viva i perquè em va semblar que la meva trajectòria professional podria interessar a les noves generacions de cantants. També em va agradar pensar que podria ser una cosa per deixar als meus fills i els meus néts.

--No la va convèncer el primer muntatge del documental i en va proposar un altre en contra de l'opinió del director.
--El rodatge d'Antonio Farré em va agradar, però en el primer muntatge em va semblar que hi apareixien coses que només podien interessar als espectadors morbosos. No volia que es parlés de les malalties que he tingut i d'altres qüestions que jo considerava molt personals. No volia que es manipulés la meva vida en el sentit de provocar la compassió de l'espectador.

--¿Quin ha sigut el motor de la seva carrera?
--El meu únic interès ha sigut servir la música, la creació del compositor per sobre de tot. Ara, les òperes són d'en tal o d'aquest o d'aquell cantant, però ens oblidem de l'autor, que hauria de ser el principal referent. Em fa pena veure joves cantants que només estan obsessionats per fer una carrera. A mi no m'ha importat mai la fama. Ha arribat perquè havia d'arribar. El gran error d'alguns col.legues és haver-se considerat semidéus per haver tingut la sort de disposar d'una veu bonica.

--La seva relació amb el públic sempre ha sigut molt especial.
--El públic de l'òpera em veu com al- gú pròxim. En general, ve per gaudir amb la música i el seu afecte m'ajuda a tirar endavant, tot i que n'hi ha alguns que van a veure com canta aquesta senyora després de tants anys. Però quan pujo a un escenari, m'abstrec tant que m'oblido del públic. La música és tan absorbent que quan el públic aplaudeix és com si em despertés d'un somni.

--¿Què li passa pel cap aquests dies en què està a punt de començar una guerra?
--Em preocupa molt perquè sóc ambaixadora extraordinària de la Unesco a l'ONU. Confio que finalment no hi hagi guerra i que el poble de l'I- raq no pateixi més del que ja ha patit, però també confio que Saddam Hussein es desarmi i abandoni el país. Saddam ha sigut el responsable de les matances que ha patit el poble kurd i és un perill per a tot el món.

Manuel Montero
El Periódico