L'Orfeó Català enregistra nadales
19/12/2004 |
Parlem amb Josep Vila i Casañas, director de l'agrupació, que edita un CD i es prepara per al Concert de Sant Esteve.
Primer enregistrament a cappella després de molts anys
L'Orfeó Català és l'entitat coral amb més tradició de casa nostra. Quan arriba Sant Esteve es fa present en moltes llars a través de la transmissió que es fa del concert de nadales des del Palau de la Música Catalana. Però aquest desembre l'Orfeó està d'actualitat també perquè acaba d'editar un disc compacte. Hi són les cançons més populars d'aquesta època de l'any, des del Dimoni escuat, fins al Fum, fum, fum. I també hi trobem alguna nadala alemanya o sueca. D'aquest disc i de l'Orfeó, en parlem amb Josep Vila i Casañas, el seu director.
Fa molt de temps que l'Orfeó no treia un disc a cappella. Per què?
Josep Vila: "Porto sis anys i mig treballant amb l'Orfeó i des del primer dia que es demanava. He cregut més prudent esperar una mica, entrar en un contacte al màxim de profund possible amb el cor, escollir el repertori adequat i gravar-lo. I això és el que hem fet finalment."
Ara fa uns mesos va sortir al mercat el concert del restaurat orgue del Palau de la Música Catalana, amb l'Orfeó cantant la Missa glagolítica, de Janacek, acompanyat d'una orquestra simfònica. Aquest repertori, però, és sensiblement diferent...
J.V.: "El que canvia és bàsicament el so, l'idioma és diferent i l'envergadura simfònica de la Missa de Janacek és una altra. Aquí tot el repertori és a cappella i amb acompanyament de piano, és un format de cambra i la qualitat de so lògicament ha de ser una altra."
N'hi haurà més, d'enregistraments?
J.V.: "Sí. Aquesta és la primera entrega d'una col·laboració que el Palau ha engegat amb Columna Música sota el títol Els volums del Palau. La idea és que tant l'Orfeó com el Cor de Cambra del Palau vagin generant una discografia els pròxims anys, i volíem arrencar amb un disc que fos de Nadal. És probable que el pròxim projecte de l'Orfeó sigui a l'entorn de la música de Lluís Millet, fundador de la nostra entitat."
Què ha estat el que més ha costat a l'hora d'encarar aquest enregistrament?
J.V.: "El més difícil ha estat mantenir la tensió necessària al llarg de la durada de cada sessió de gravació. En aquest sentit, destacaria que han estat molt diferents les primeres sessions que les últimes, i hi ha hagut una capacitat de reacció, per part de la gent del cor, admirable."
A més, heu estrenat el Petit Palau com a sala d'enregistrament. Té una bona acústica per gravar un cor?
J.V.: "Per a música a cappella està molt bé perquè les veus, quan canten, s'escolten millor fins i tot que a la sala gran del Palau."
I aviat vindrà el concert de Sant Esteve. Alguna novetat per a l'edició d'enguany?
J.V.: "Aquest any hi haurà presència de nadales de tradició anglosaxona, que a més fan servir l'orgue. Destacaria també que enguany hi haurà una més gran interacció entre els cors: a la recta final del concert, l'Orfeó compartirà alguna de les peces amb els altres cors de la casa. I, al final de tot, farem un parell de cançons tots junts, totes les agrupacions, una de les quals incorporarà també la participació del públic."
113 anys d'història
Quin paper juga l'Orfeó Català, una entitat més que centenària, l'any 2004?
J.V.: "Aquesta és la gran responsabilitat d'una entitat com la nostra, que té un pes històric tan enorme. Ha d'estar sempre alerta del que passa al seu voltant i, a la vegada, ser capaç de seguir prenent iniciatives per modernitzar el seu model de cor i fer-lo vigent i interessant. Ara, hem arribat a un punt en què l'Orfeó ha de ser capaç d'adaptar-se als diferents repertoris i poder fer amb el mateix grau de qualitat un oratori barroc, música contemporània a cappella o música romàntica per a cor i piano."
L'Orfeó té la sort de treballar amb directors de prestigi. L'últim ha estat Zubin Mehta. Què aporta una gran batuta al cor?
J.V.: "Molta serenitat. És una mena d'entusiasme tranquil. Tens la sensació d'haver fet molt poca feina i d'haver aconseguit molts bons resultats. Les coses normalment costen més que quan et dirigeixen batutes tan extraordinàries com la de Mehta. Fent la Tercera simfonia de Mahler amb ell vam tenir la sensació de màgia, que no es pot mesurar amb cap baròmetre, la sents i prou."
Et molesta que comparin l'Orfeó Català amb el Donostiarra?
J.V.: "A mi no m'ha molestat mai. Que et comparin amb aquest cor té dues lectures; una és dir 'quan arribarem a ser com ells', i l'altra és que s'estan fixant en un cor que es mou en els mateixos barems que l'Orfeó Donostiarra. En algun moment les comparacions han tingut un caire clarament positiu per a nosaltres."
I el públic que ve a veure l'Orfeó és el de tota la vida, el que vol conservar les tradicions?
J.V.: "És molt diferent el públic que tenim als concerts simfònics, que sí que es va renovant i es va rejovenint. Les escoles de música cada cop "fabriquen" més melòmans i menys músics professionals frustrats que han oblidat la música i no en volen saber res més. El públic que potser encara té una idea tradicional i més encarcarada del que és l'Orfeó, que segurament té a veure amb la imatge que donem, és el dels concerts a cappella que fem arreu de Catalunya. Vénen més a sentir El cant de la senyera que no pas a veure si fem un repertori més o menys interessant. Però això és també una cosa que està en les nostres mans de canviar."
Hi ha corals com la Polifònica de Puig-reig que s'atreveixen a fer musicals. S'imagina l'Orfeó fent coses semblants?
J.V.: "Això té molt a veure a última hora amb les afinitats que tenen les formacions, i especialment els directors que les dirigeixen en aquell moment. El musical no és un gènere que jo tingui la més mínima il·lusió d'incorporar al meu repertori. Per tant, mentre ningú no ens el proposi, jo sóc feliç fent oratoris, fragments d'òperes o cantates."
Aquesta és la setena temporada que estàs al capdavant de l'Orfeó. Què ha canviat des que vas arribar i què falta per fer?
J.V.: "Jo penso que hem fet molta feina de portes endins, a nivell de creixement artístic, i això se'ns ha reconegut sobretot a nivell local. La relació que tenim per exemple amb l'OBC és immillorable. Això ha repercutit en altres orquestres de l'Estat, que ens han convidat a col·laborar amb ells de manera regular. Ara el que hi ha pendent és fer un pas de cara a actuar a l'estranger. Un somni seria poder tenir un parell de produccions d'envergadura en festivals europeus."
Tindrem Josep Vila per molts anys al capdavant de l'Orfeó?
J.V.: "Home, espero que sí. La meva situació actual és la d'haver arribat a un punt dolç, a nivell d'entesa amb el cor i de la satisfacció que em dóna cada cop que el cor trepitja l'escenari. El que ha de ser maco és que això consolidi i segueixi creixent fins on pot créixer, sense oblidar que com a cor no professional hi ha uns sostres on no podem ser gaire idealistes. M'agradaria també acabar de consolidar l'Escola Coral de l'Orfeó."
Pere Andreu Jariod
Ritmes.net