El Liceu aborda el futur amb contenció del pressupost
17/12/2004 |
Les administracions firmen el nou contracte programa per a les quatre pròximes temporades.
No hi haurà creixement pressupostari en el nou contracte programa del Gran Teatre del Liceu per al 2005-2009 que ahir va ratificar el seu patronat. L'augment previst és del 2,5% anual, percentatge que correspon a la seva previsió de l'increment del cost de la vida. Juntament amb aquest càlcul es contemplen també pressupostos extraordinaris puntuals de manteniment de l'equipament escènic i d'actualització informàtica.
On sí que s'ha produït la renovació és en la redistribució de les subvencions institucionals, que creixen d'un 70% a un 85%. Tal com havia estat anunciat, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona reduiran les seves aportacions. Així, d'una subvenció total de 25,6 milions d'euros a la temporada 2005-2006, ampliable a 28 milions en el 2008-2009, reduiran les ajudes actuals al llarg de les quatre temporades en un 17,6% menys, és a dir un total de 2,8 i 1,4 milions d'euros, respectivament. Per contra, la tendència de la Generalitat i del Ministeri de Cultura és augmentar progressivament les aportacions fins aconseguir arribar al 40 i al 45%, cadascuna d'elles.
La consellera de Cultura, Caterina Mieras, va dir ahir que amb aquests percentatges s'havia establert una "foto-finish" de la política pressupostària liceística, i va destacar el "reconeixement del Liceu per part de l'Estat". Un reconeixement que, amb tot, no acosta el coliseu barceloní a les xifres del Real madrileny, al qual el ministeri aporta un 70% i la comunitat un 30%.
TOTAL CONTINUISME
La tendència general respecte de l'anterior programa (1999-2003, que es va prorrogar en el 2004) és del tot continuista, i són ben escassos els detalls que marquen la diferència amb relació als objectius plantejats --"i que es van aconseguir", en paraules del director del Liceu Josep Caminal-- fa cinc anys. En opinió del director, el creixement pressupostari zero he de ser contemplat amb un esperit "de prudència i de contenció". Especialment, perquè el teatre sembla que hagi arribat al seu sostre respecte al nombre d'espectacles i de sessions i a una ampliació i diversificació del públic. La satisfacció de Caminal es dirigeix a l'oferta de petit format i al rejovenit perfil de l'espectador del Liceu. "El que ens agradaria és que el jove abonat pogués canviar el seu abonament popular pel de torn complet", manifesta. En el detallat contracte, que arriba fins i tot a precisar les línies artístiques del teatre i a incloure una comparativa amb diferents sales europees, hi ha espai també per a l'autocrítica. És el cas del reconeixement de la "irregularitat" dels actuals cor i orquestra.
Traslladar algunes de les produccions de butxaca per diversos teatres catalans és un objectiu del Liceu, que s'inscriu així en la política de descentralització propugnada per Mieras. L'equip format per Caminal i el director artístic, Joan Matabosch, també planeja encarregar obres de petit format a autors locals --que poden ser catalans i de la resta d'Espanya-- en una proporció superior a la vigent.
EIXUGAR EL DEUTE
En referència a la liquidació econòmica del contracte programa 1999-2003, el Liceu ha deixat un deute d'uns 460.000 euros a tot estirar, que es desprèn d'unes despeses de 50,7 milions d'euros i d'uns ingressos que pugen a 50,2 milions, que ja han decidit eixugar, en les seves respectives proporcions, les diferents administracions que hi estan implicades.
Actualment, encara està pendent de resolució la recuperació d'un total de 5,2 milions d'euros en concepte d'IVA, ja que el teatre del Liceu s'ha mostrat molt disconforme pel que fa a l'aplicació de l'impost per part d'Hisenda.
Elena Hevia
El Periódico