Cerca de notícies

Enquesta

Álvarez: "Rigoletto és el paper dramàticament més difícil"

10/12/2004 |

 

El baríton malagueny protagonitza al Liceu l'obra de Verdi.

Carlos Álvarez estrena de- mà al Liceu Rigoletto, un dels títols més populars de Verdi. Interpretar el protagonista que dóna nom a aquesta òpera li ha reportat grans elogis i ha marcat la seva carrera. El 1993, quan encara no era gaire conegut, es va atrevir a rebutjar un oferiment de Riccardo Muti per debutar en el rol a la Scala de Milà. Avui amb quatre produccions d'aquesta òpera a l'esquena, afirma: "Rigoletto m'ha donat el respecte propi i aliè. Ha estat un pas important en el respecte de les meves decisions per fer una carrera dilatada. També he guanyat el respecte dels altres per la meva feina".

Rigoletto és un bufó contrafet i dual. Odiat a la cort per tothom pel seu suport al frívol Duc de Màntua --li serveix d'alcavot i es burla de les seves víctimes--, en l'àmbit privat és un pare amantíssim que no dubta a matar per protegir la seva única descendent. "Rigoletto és el paper més difícil dramàticament, no en l'aspecte vocal. El dramatisme està en la mateixa partitura de Verdi que conté tots els registres, del drama a la ironia", afirma el baríton, Premio Nacional de Música, nascut a Màlaga el 1966.

IRRECONEIXIBLE
Per convertir-se en el deforme bufó se sotmet a una intensa sessió de maquillatge que enlletgeix i envelleix el seu afavorit físic. "Dura més d'una hora i mitja. Utilitzo aquest temps per relaxar-me i concentrar- me, una cosa molt necessària per a aquest paper, el primer en què no em reconec una vegada maquillat".

Entre els seus pròxims reptes hi figura Renato, d'Un ballo in maschera, al Metropolitan de Nova York, a la primavera. D'aquí al 2009 incorporarà diverses òperes noves al seu repertori: Luisa Miller (Nova York), Simon Boccanegra (París) i Andrea Chénier (Viena). Al Liceu hi tornarà la temporada que ve amb Madama Butterfly.

Partidari de "provar les coses primer i, si no funcionen, arribar a un consens", no sol tenir problemes amb les exigències dels directors d'escena. En contra del seu propi gremi, afirma: "Hi ha un excessiu respecte pel que diuen els cantants, que són uns privilegiats". I afegeix: "Els directors no han d'accedir als seus capritxos".
Fa la impressió que es recorda sovint de la gent corrent, com els seus antics companys a la Facultat de Medicina, que va abandonar en favor de l'òpera. "No vaig de sobrat. Sóc un artista subvencionat. Excepte als EUA, l'òpera depèn de les administracions".
Per tornar part del seu deute a la societat, a l'octubre va crear una fundació que finançarà una tercera representació d'òpera a Màlaga i promourà joves cantants.

Marta Cervera
El Periódico