Cerca de notícies

Enquesta

El misteri de la partitura

8/12/2004 |

 

David Puertas revela en un llibre enigmes i jocs amagats en obres musicals.

La melodia d'una composició musical o els signes d'una partitura contenen sovint enigmes i jocs ocults realitzats pels mateixos autors. El músic i periodista David Puertas, professor a l'institut Can Puig de Sant Pere de Ribes, revela alguns secrets i relata anècdotes relacionades amb compositors i gèneres diversos a Música encreuada. Els enigmes musicals (Clivis), un llibre prologat per Màrius Serra que també inclou un apèndix amb 25 mots encreuats de temàtica musical.

David Puertas desgrana significats ocults i jocs que els músics han plasmat en les seves obres al llarg de la història. Amb un únic objectiu: «Que s'escolti més música i que s'entenguin millor les obres a través d'aquests enigmes i acudits», explica. Per exemple, als països anglogermànics les notes musicals s'indiquen amb lletres A (la), B (si bemoll), C (do), D (re), E (mi), F (fa), G (sol) i H (si natural). Com a molts altres compositors, a Johann Sebastian Bach li agradava molt jugar amb el seu nom i moltes de les seves fugues contenen la sèrie de notes B-A-C-H com a autoreferència sonora. També explica Puertas històries com la frustració que va patir Johannes Brahms per un amor no correspost. La noia es deia Agathe. Aconsellat per un amic, Brahms va dedicar-li una peça a la noia, el primer moviment de la qual està format per les cinc lletres sonores d'Agathe (excepte la «t», que la va obviar). En la mateixa línia, Puertas proposa bromes com ara xiular do-la-do-la («caca») per anar al lavabo, o do-la-fa-mi com a senyal d'anar a fer un «cafè».

Música encreuada aborda altres anècdotes. El secret dels mítics violins Stradivarius potser no és en la forma ni en el tipus de fusta sinó en un insecticida que feien servir els fusters de Cremona al segle XVI per protegir els mobles. Vivaldi era capellà, i amagava el seu nom en les òperes més picants (les signava com Lotavio Vandini) per poder-les cobrar igualment i no haver de rebre la reprovació de la jerarquia eclesiàstica. L'ús del bifront en música (partitures que es llegeixen de dreta a esquerra), els jocs amb números musicals, l'enigma de les campanes de Mompou, de les sardanes de Toldrà o del rèquiem de Mozart, entre altres, estan escrites com contes curts, amb un estil divulgatiu adreçat a tots els públics.

El llibre culmina amb una sèrie de mots encreuats publicats a Catalunya Música / Revista Musical Catalana, i un concurs adreçat als lectors, que han d'endevinar un missatge amagat en una partitura a la contraportada.

Raül Maigí
El Punt