Cerca de notícies

Enquesta

El compositor riudomenc Joan Guinjoan guanya el premi Daniel Montorio, que atorga la SGAE

4/12/2004 |

 

El jurat ressalta el valor de l'òpera Gaudí, que defineix com una «obra de maduresa».

L'òpera Gaudí , del compositor Joan Guinjoan (Riudoms, 1931), ha estat distingida amb el premi Daniel Montorio 2004, el prestigiós guardó amb què, anualment i des de l'any 1989, la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) reconeix una creació musical interpretada dins d'una obra teatral, una òpera o un espectacle de sarsuela, opereta, revista o comèdia musical. La dramaturga Ana Diosdado i el compositor Antón García Abril són dos dels membres del jurat.

Els integrants del jurat han ressaltat l'extraordinari valor de l'òpera Gaudí, que han definit com una «obra de maduresa en què convergeix la seva experiència musical, acumulada durant una llarga trajectòria creativa». Guinjoan rebrà el premi el febrer del 2005, quan se celebrarà la cita anual de la Nit d'Autors, un sopar de gala durant el qual la SGAE fa el lliurament dels diversos guardons que ha atorgat al llarg de l'any anterior. L'autor riudomenc passa a engrossir així la llista de guanyadors del Montorio, en la qual es troben, entre d'altres, Juan Cánovas, Albert Guinovart, Rita Irasema, Carles Santos, María Luisa Manchado, Joan Cerveró, Manuel Balboa, Luis de Pablo i Tomás Marco.

El jurat estava format per la presidenta de la SGAE, la dramaturga Ana Diosdado; els periodistes especialitzats Juan Ángel Vela del Campo, Juan Ignacio García Garzón i José Luis García del Busto; el compositor Antón García Abril, i Jorge Fernández Guerra, director del Centre per a la Difusió de la Música Contemporània.

Destacat membre de l'anomenada Generació del 51, Joan Guinjoan (Riudoms, 1931) és una referència obligada de la música catalana de la segona meitat del segle XX a l'actualitat. En una primera etapa, Guinjoan es va bolcar al dodecatonisme i el serialisme, mentre que la seva segona època és marcada pel grafisme i la música flexible, que, juntament amb el timbre i el ritme, són característiques perennes del seu llenguatge. El període de consolidació arriba amb l'òpera Gaudí (1989-1991), «en què l'originalitat i el desenvolupament del seu llenguatge es troben en un dels punts àlgids de la seva carrera».

C. Filella
El Punt