Cerca de notícies

Enquesta

Jaume Aragall: "Si la música és bona, tota és vàlida"

4/12/2004 |

 

El tenor català torna amb 'Voce e passione!', un disc de cançons italianes en què fa incursions en el repertori lleuger.

El tenor Jaume Aragall torna al mercat discogràfic amb 'Voce e passione!' (Discmedi), un nou disc de cançons italianes -ja havia gravat 'Cuore ingrato'- en què, per primer cop, s'endinsa en el repertori melòdic amb èxits com 'Il mondo'.

Jaume Aragall vesteix amb la seva veu de tenor una de les cançons italianes més emblemàtiques dels anys 60, la popular Il mondo, amb què Jimmy Fontana va guanyar el Festival de San Remo un ja llunyà 1962. Amb aquesta entrada, arranjada de nou, molt més simfònica, per Miquel Ortega, Aragall s'endinsa per primer cop en un terreny que li era aliè, el de la cançó melòdica. El resultat? "N'estic encantat", diu, tot i que confessa que "al principi pensava que aquest tipus de música no encaixava amb la meva veu". Antoni Parera Fons, el productor, el va convèncer que sí i ara avança que el pròxim disc potser serà de cançons de pel·lícules o musicals. "Hi ha moltes cançons modernes per escollir, d'autors americans o anglesos, fins i tot dels Beatles, tot i que seria un disbarat pels drets d'autor".

Cançons conegudes
També en aquest camp més popular el tenor ha enregistrat la melòdica Ai Di Là, de Carlo Donida i també guanyadora d'un festival de San Remo als anys 60, la romàntica Dio come ti amo de Domenico Modugno -autor del famós Volare- i Caruso, del compositor i saxofonista Lucio Dalla, i que la veu de Luciano Pavarotti ha popularitzat. "Són cançons que tots coneixem, que hem taral·lalejat molt i que tenim païdes, això fa que a l'hora de cantar-les surtin soles", diu Aragall. "He descobert que cantant-les de veritat he disfrutat molt. La música que és bona, tota és vàlida", afegeix.

També, com a novetat, Aragall canta Nino Rota, La Strada, un compositor que el cantant considera "un mestre".

Molt més en el seu registre, segueix Parlami d'amore, Mariù, ja un clàssic entre els cantants d'òpera. Segueix Lolita, també escrita ja per a veu lírica, i Santa Lucia, considerada històricament la primera cançó napolitana (entesa com a gènere específic), escrita per Teodoro Cottrau al segle XIX. En el mateix estil, Aragall entona també Non ti scordar di me, d'Ernesto De Curtis -autor de Torna a Sorrento-. En el disc també s'hi pot escoltar la celebèrrima Passione, que els Tres Tenors (Carreras, Pavarotti i Domingo) han portat pel món sencer, així com O Paese d'o Sole. Vieni, una invitació a l'amor d'Enrico Carmelo, i Voce 'e notte! tanquen el recital.

Una de les particularitats del disc, que compta amb l'orquestra Real Filharmonia de Galícia dirigida per Miquel Ortega, és que la majoria de les cançons han estat arranjades expressament per a la veu de Jaume Aragall a càrrec de compositors de la talla d'Ortega, Salvador Brotons, Manel Camp, Albert Guinovart i Sergi Cuenca. En aquest sentit, Ortega explica que "cal adaptar la tessitura de cantant melòdic a líric, alhora que moltes partitures no es troben".

Aragall, que segueix en actiu, prepara ja per al 19 de gener un recital al Konzerthaus de Viena, "l'únic escenari d'aquesta ciutat on encara no he cantat".

Marta Porter
Avui