Cerca de notícies

Enquesta

L'esplendor musical de la València renaixentista

20/11/2004 |

 

La Capella de Ministrers dirigida per Carles Magraner debuta al Palau de la Música amb el 'Cançoner del duc de Calàbria'.

Segons Magraner, "València era la Nova York del segle XVI, el centre del món, vivia la major expansió cultural i econòmica"

La Capella de Ministrers no ha actuat mai al Palau de la Música Catalana. Fins dilluns, en què farà el seu debut (21 h) dins
de la temporada d'Euroconcert.

En cartell, un dels reculls més destacats del repertori musical peninsular, el Cançoner del duc de Calàbria, també conegut com a Cançoner d'Uppsala, per la ciutat sueca on es va descobrir el volum. Per a Carles Magraner, director de la Capella de Ministrers, el concert de dilluns suposa en "retrobament amb un repertori que vam gravar el 1992. Mai s'havia fet una gravació decent d'aquestes obres, i va ser una aposta molt atrevida, ja que vam establir les pautes interpretatives".

Això no vol dir que el cançoner hagi estat absent durant aquests anys del seu repertori, però des del 1990 no havien fet un concert monogràfic, en part a causa de la poca cura que solen tenir les programacions concertístiques amb "el nostre repertori". "És una llàstima que El Messies sigui una peça més habitual", lamenta el músic valencià. Antoni Sàbat, director d'Euroconcert, hi està d'acord. "Recuperar el nostre patrimoni és anar contra corrent dins del món de la música centrat a Barcelona".

Les peces religioses i profanes reunides en el cançoner són el reflex de la vitalitat cultural de la cort de Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, quan "València era la Nova York del segle XVI, el centre del món, i vivia la major expansió cultural i econòmica. Al voltant del duc de Calàbria es va formar una cort renaixentista, de purs humanistes", on la música jugava un rol destacat.
De les 53 peces que componen el recull, Carles Magraner n'ha triat 23 per oferir "una versió simfònica, per mostrar el cançoner en la seva grandiositat, com si fos una festa de maig del Renaixement". Per això, a més dels onze instrumentistes de la Capella de Ministrers, compta amb catorze veus del Cor de la Generalitat Valenciana i els solistes Pilar Esteban, Josep Hernández, Josep Benet i Luis Vicente. Magraner, a més, ha ordenat el repertori en dos blocs, Villancets d'amor i desamor i Villancets de Nadal ("Ferran d'Antequera tenia passió per la Nativitat"), explotant les possibles connexions temàtiques de les diverses peces.

Música a escena
El director i gambista valencià admet que li agradaria enregistrar íntegre el Cançoner del duc de Calàbria, "segurament ho farem d'aquí o dos o tres anys". De moment, en cartera hi ha l'edició de la segona part del Misteri d'Elx, La Festa, mentre l'any vinent girarà al voltant del Papa Luna, recreant el seu viatge d'Avinyó a Peníscola, passant per Barcelona. Ara bé, Magraner ho té clar: "No vull fer cap disc que no hagi fet abans en concert".

Experiències destacades en aquest terreny no n'hi falten, a la Capella de Ministrers, com la interpretació del Llibre vermell a Montserrat o el Misteri d'Elx a la mateixa basílica de santa Maria. No menys satisfet es mostra amb les propostes escèniques que volen acostar la música antiga a un públic més ampli. Després de l'Edat Mitjana de Lamento, al voltant de la història de Tristany i Isolda, i el Renaixement del Cançoner de Palacio dirigit per Àlex Rigola ("hi ha molt interès a reposar-lo, és un espectacle molt exportable"), Magraner espera tancar la trilogia escènica amb una mostra del Barroc centrat en la mística i Tomás Luis de Victoria. El mateix autor amb què tornaran l'any vinent als Estats Units. "La veritat és que el tractament que tenim a fora no el trobem a casa", es plany Carles Magraner.

Xavier Cester
Avui