Cerca de notícies

Enquesta

La unanimitat familiar d'Alfred i Adrian Brendel

19/11/2004 |

 

El prestigiós pianista i el seu fill violoncel·lista interpreten Beethoven al Palau de la Música.

"El meu pare mai em va empènyer a ser músic". Això sí: "tocar el piano era l'última cosa que tenia al cap", afirma el violoncel·lista Adrian Brendel

Amb un fi sentit de l'humor i mostrant una evident camaraderia, Alfred i Adrian Brendel desmenteixen la idea establerta que ser fill d'un dels gegants de la interpretació musical del nostre temps no deu ser una tasca fàcil.

Alfred Brendel (Wiesenberg, 1931), un dels grans pianistes de la segona meitat del segle XX, torna aquest vespre al Palau de la Música Catalana dins del cicle Ibercàmera, i ho fa en companyia del seu fill Adrian (Londres, 1976), amb qui interpretarà obres per a violoncel i piano de Beethoven. El veterà pianista reconeix que tots dos "estem en la mateixa longitud d'ona musical, no tenim problemes seriosos, només petits detalls; hi ha un tràfic en dues direccions", impressió refermada per Adrian Brendel: "És un treball molt harmònic, la part negativa és que no n'hi ha".

Tot i això, dur el cognom Brendel deu pesar força: "Intento no pensar-hi; ja he fet les paus amb els aspectes negatius" de tenir un pare famós, aspectes, tanmateix, "superats pels positius", declara Adrian. "Mai em va empènyer a ser músic -afegeix-. Vaig descobrir la música per mi mateix". Això sí: "tocar el piano era l'última cosa que tenia al cap". "Una llàstima", comenta mig divertit el seu progenitor.

La suma dels dos Brendels per gravar per al segell Philips tota l'obra per a violoncel i piano de Beethoven i interpretar-la en directe és un fet puntual, com explica Alfred. "Després de dos anys molt intensos de treball, això acaba a final de mes. La gravació testimonia la nostra unanimitat humana". No sense ironia, el pianista reconeix que han decidit treballar plegats "abans que sigui massa tard". "Era el meu sommi", afegeix Adrian Brendel, alhora que comenta que després cadascú seguirà el seu camí. "No vull que ningu pensi que actuo amb ell per afavorir la meva carrera". En cartera, el violoncel·lista té la creació d'un trio amb el pianista Till Fellner i la violinista Lisa Patriashvili.

Obres clau
Al concert d'avui els dos músics oferiran les sonates opus 5 núm. 1, opus 69 i opus 102 núm. 2, així com les Variacions sobre 'See, the conquering hero comes', una tria d'un corpus que Alfred Brendel situa molt alt dins la producció de Beethoven. "Són peces clau, les dues primeres sonates van establir la forma, completament nova, de la sonata per a violoncel i piano, Beethoven pren més riscos compositius i formals que a les sonates per a piano. Les dues darreres sonates enceten el seu estil tardà, molt més radical".

Solista reconegut arreu, Alfred Brendel rebutja el terme acompanyant per reivindicar el de "company d'un cantant o un cel·lista. Tots dos tenen un component cantabile que és el cor de la música. Quan toco el piano intento convertir-lo en un instrument cantable". Aquesta condició de solista del seu pare fa que Adrian Brendel hagi d'"igualar els gestos a gran escala" que està acostumat a fer, mentre el pianista, en correspondència, diu: "També haig de controlar-me per igualar el que fas". Això sí, adreçant-se directament al seu fill, admet: "Quan et suggereixo coses, penso en termes del so del violoncel".

Xavier Cester
Avui