Cerca de notícies

Enquesta

Jesús López Cobos debuta al Liceu amb 'Il viaggio a Reims'

8/3/2003 |

 

L'òpera arriba per primer cop a Barcelona amb direcció escènica de Sergi Belbel i les veus de María Bayo i Josep Bros.

Els directors musical -Jesús López Cobos- i escènic -Sergi Belbel- s'estrenen en la nova producció que presenta el Liceu d''Il viaggio a Reims', de Rossini, malgrat que en òpera el primer sigui un expert i el segon un neòfit.

"És una obra de maduresa de Rossini que recull tots els elements treballats anteriorment", assegura el director



Dilluns el Gran Teatre del Liceu estrena Il viaggio a Reims, una òpera que havia quedat arxivada durant més de 150 anys i que no va ser recuperada fins al 1984 gràcies a la Fundació Rossini de Pesaro. El motiu? Més que una òpera el músic italià va compondre un dramma giocoso que es va estrenar sense escenificar amb motiu de la coronació del rei Carles X de França.
Així doncs, obra novella en la majoria de teatres on es comença a representar, arriba ara al Liceu dirigida per dos grans en el seu àmbit, Jesús López Cobos en la part musical i Sergi Belbel en l'escènica; i interpretada per María Bayo, Josep Bros, Elena de la Merced, Mariola Cantarero, Enzo Dara i Mireia Pintó, entre altres.
López Cobos, nou director musical del Teatro Real, debuta amb aquesta producció al Liceu, malgrat que en els últims temps se l'ha vist sovint a Catalunya -l'estiu passat a Peralada amb Orfeo ed Euridice, i aquesta mateixa temporada amb l'OBC a l'Auditori-, i promet que la relació s'intensificarà per l'acord de col·laboració signat entre el Real i el Liceu. De moment, ja ha anunciat un Rigoletto que dirigirà a Barcelona la temporada 2004-2005.


Buscant la ironia
El director, que participarà en el joc escènic creat per Belbel perquè assegura que entén l'òpera segons "el concepte alemany de musiktheater, que entrelliga tots els elements", assegura que se sent feliç d'haver col·laborat amb el director català pel concepte similar que tenen de l'obra: "Crec que és important trobar la part irònica en aquesta obra, ja que Rossini ho va aprofitar per posar en solfa molts personatges reals del seu temps. Malgrat tot, penso que tota òpera bufa ha de ser tractada de manera seriosa per no caure en la pallassada".
Il viaggio a Reims, en l'aspecte musical és, per López Cobos, "una obra de maduresa de Rossini que recull tots els elements desenvolupats anteriorment". "En cap cas és una obra menor; si es va deixar de fer és precisament per la seva dificultat, per l'extens repartiment i pel virtuosisme que reclama dels cantants. Cal ser un gran general -assegura el director referint-se a Rossini- per aconseguir concertants de fins a 14 veus". Precisament, un aspecte que també ressalta el tenor català Josep Bros: "Els concertants exigeixen una gran concentració i el treball del director ha sigut molt rigorós en aquest sentit; no ha demanat ni més ni menys del que hi ha a la partitura".
Bros, que dóna vida a un jove oficial francès alegre i llibertí, explica que si bé "tots els personatges som protagonistes, el meu no està tan definit com altres". A nivell vocal, assegura que els papers són "curts però intensos i requereixen molta tècnica. En els tenors rossinians és habitual l'exigència en la tessitura més aguda, però en aquesta obra també ho és en les cordes més greus".
López Cobos, que ha treballat simultàniament l'òpera Le comte Ory que dirigirà aquest estiu al Festival de Pesaro, assegura que Rossini és un autèntic mestre, ja que al traspassar els nombrosos fragments musicals d'Il viaggio a Reims a Le comte Ory "no només va utilitzar la mateixa música per a una història diferent, sinó que va aconseguir mantenir els accents musicals tot i passar de l'italià al francès".
Respectat internacionalment per la seva manera de dirigir, López Cobos és molt sincer a l'hora de parlar del nivell de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu: "No pots martiritzar una orquestra si saps que no hi poden arribar; cal conèixer les seves limitacions i treure'n el màxim rendiment". Amb tot, ha reconegut que els assajos han estat suficients i el resultat molt satisfactori, fins i tot pel que fa als cantants del segon repartiment.
Sergi Belbel explica que en la seva posada en escena ha dibuixat un escenari blanc, d'ambient finisecular. "El fet que la història passi en un balneari m'ha facilitat les coses per mostrar aquesta Europa de gent gastada, de nacionalitats que estan fent el patètic, com nosaltres ara". A nivell estètic, l'obra està traspassada a finals del segle XIX, "per potenciar la sensualitat dels cossos".

Marta Porter
Avui