ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Alfred Brendel i el seu fill sintonitzen al Palau de la Música

19/11/2004 |

 

El veterà pianista i el jove violoncel.lista interpreten junts la integral de Beethoven.

Alfred Brendel (Moràvia, 1931), un dels grans pianistes del segle XX, ha actuat en diverses ocasions al Palau de la Música. Aquesta nit, però, el seu concert serà molt especial. L'acompanyarà el seu fill Adrian (Londres, 1976), amb qui abordarà les cinc Sonates per a piano i violoncel de Beethoven.

"Vam començar a fer aquests concerts fa dos anys i hem editat un disc. Però a final de mes ho deixarem i cada un reprendrà la seva carrera", va afirmar ahir el veterà pianista, el primer que va gravar la integral per a piano de Beethoven. "El més bo de tocar en família és que tots dos estem en la mateixa longitud d'ona. No hi ha seriosos problemes musicals entre nosaltres", va explicar Brendel, orgullós. "El nostre treball és molt harmò- nic", va corroborar Adrian, molt més alt que el seu progenitor. Adrian va demostrar talent per al piano molt aviat, però sempre va tenir clar que faria carrera amb el violoncel, per evitar odioses comparacions. "El meu pare no em va pressionar mai per ser músic", va dir, agraït, després d'admetre que ha fet "les paus" amb el seu cognom. "Al cap i a la fi, tinc més avantatges que inconvenients", va admetre.

Adrian, deixeble de Gyorgy Kurtag, alterna la música antiga amb l'actual. Dels seus projectes destaca el festival d'estiu Music at Plush, que cada setembre omple Dorset (Gran Bretanya) d'obres d'ahir i d'avui. A partir del maig la seva activitat se centrarà en concerts de cambra amb un potent trio amb dos músics de la seva generació: Til Felner i Elisabeth Batiashvili. "Una violinista meravellosa", va destacar el pare.

Beethoven centra el concert que oferiran junts. Les primeres dues sonates són del 1786 i corresponen al seu període formatiu a Berlín. La tercera, amb una forma inusual, la va compondre en un gran moment creatiu, el 1807, i les dues últimes, la quarta i la cinquena, les va crear vuit anys després, en plena maduresa. "Beethoven utilitza aquestes sonates per arriscar i desenvolupar coses que no havia fet mai abans. Són peces clau, amb una forma i una estructura diferents de les sonates per a piano", va assenyalar el pianista, un expert en Beethoven.

Marta Cervera
El Periódico

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet