L'exmànager de Pavarotti aireja en un llibre la cobdícia del tenor
2/11/2004 |
La història de Luciano Pavarotti és la d'un home senzill i afectuós que es transforma en una superestrella decidida, agressiva i, d'alguna forma, infeliç". Així descriu Herbert Breslin, exmànager del tenor italià durant 36 anys, l'ascens de Pavarotti cap a la riquesa i la fama en el llibre El rei i jo, escrit amb Anne Midgette, crítica de música clàssica de The New York Times. L'obra, publicada als EUA per Doubleday, retrata les passions i capritxos del divo, les seves supersticions, infidelitats i compulsives compres: "Quan veu alguna cosa que li agrada, se la compra repetidament i de manera immediata".
Per a l'agent, de 80 anys i que va dirigir la seva carrera entre el 1967 i el 2003, Big Luciano és egocèntric, cobdiciós i desagradable. En El rei i jo, Breslin li reconeix el talent musical però el destrueix com a ésser humà, en revela els problemes fiscals i una gana voraç, que el porta a pesar més de 100 quilos. "Mai deixa de pensar en el menjar. No és que li agradi menjar, és que li encanta l'olor del menjar, tocar el menjar, pensar-hi. Quan entra en una habitació, comença a ensumar com si fos un gos", explica.
L'EXDONA
Segons Breslin, les aventures sexuals de Pavarotti li van costar el divorci de la primera dona, Adua Veroni, després de 34 anys de matrimoni. Ella també li dedica algunes paraules. I no precisament positives: "Sempre ha estat un covard. Si algú que li queia malament apareixia a casa nostra, deia 'hola, ¿com estàs, vols una copa de vi?' i tot seguit comentava que no volia tornar a veure aquella persona al seu saló".
El desembre del 2003, Pavarotti, que llavors tenia 68 anys, es va casar amb Nicoletta Mantovani, de 33, la seva exsecretària, companya des de fa 10 anys i mare de la seva filla Alice. D'ella diu Breslin: "Quan van començar, Nicoletta era jove però astuta. La música clàssica li resultava avorrida i volia convertir Luciano en una estrella pop. Així van néixer els concerts Pavarotti & Friends amb Sting, Elton John i Bono".
Breslin també destapa les seves escaramusses a l'esquena de Plácido Domingo i Josep Carreras per aconseguir una part de la venda del disc dels Tres Tenors, que al final es va tancar amb un acord secret amb la discogràfica per 1,1 milions d'euros.
Preguntat per aquest llibre, Pavarotti va dir: "Sóc constructiu i, per tant, no faré comentaris". El tenor va fer aquestes declaracions dies enrere a Mòdena, en la presentació de La Bohème, que dirigirà al desembre. Sobre la seva retirada, que anuncia per al 2005, segueix alimentant la incertesa: "El 1976 vaig dir que em retirava i sóc aquí... El meu pare seguia tenint una veu bonica als 90 anys".
Noelia Sastre
El Periódico