Cerca de notícies

Enquesta

Macbeth se'n va a la Primera Guerra Mundial

1/11/2004 |

 

El Teatro Real acull l'òpera de Verdi amb direcció d'escena de Gerardo Vera i direcció musical de Jesús López Cobos.

Gerardo Vera i Jesús López Cobos converteixen Macbeth en un militar de la Primera Guerra Mundial

El Teatro Real presenta una versió singular de l'òpera de Verdi, en què el clàssic de Shakespeare abandona els castells escocesos per búnquers de formigó i un entorn industrial.

A partir de la segona versió que Verdi (1865) va fer per a l'òpera de París -l'estrena havia estat el 1847 a Florència-, en què se suprimeix la mort de Macbeth en escena i s'incorpora un cor femení, poc habitual a l'època, Gerardo Vera, director d'escena i escenògraf, i Jesús López Cobos, director musical, converteixen Macbeth en un militar de la Primera Guerra Mundial. Sense obviar el penetrant dibuix psicològic d'uns personatges moguts per l'ambició de poder i la manca d'escrúpols, Vera i Cobos ofereixen, del 2 al 21 de novembre, la seva particular visió del clàssic de Shakespeare situant l'acció en un entorn industrial, ple de gent insomne i de fantasmes i dominat pel terror i la sang, en un muntatge que busca ressaltar la violència de l'obra. Així doncs, hom trobarà una gran fàbrica abandonada on es refugien les bruixes -"les supervivents de tantes guerres", diu Vera-, un Macbeth que habita un búnquer blindat i cada vegada més irrespirable, i el famós bosc de Birnam convertit en una màquina de guerra.

Lluny de la visió més tradicional que presenta un Macbeth calçasses i una Lady Macbeth dominant, Vera parla de "dos grans solitaris, dos éssers humans que viuen una passió devastadora en què al final Macbeth esdevé un filòsof i la seva muller mostra una gran fragilitat en no trobar l'amor total amb la seva parella". "Són dos personatges que es busquen i no es troben". Així mateix, Vera reconeix que amb la seva versió ha pretès, lluny de qualsevol lectura política possible, "fer un memorial per tants i tants morts provocats per l'home al llarg de la història" i assegura que tant ell com Cobos s'han mostrat "respectuosos" amb la música i el text, amb la qual cosa han mantingut el caràcter opressiu i de maldat de l'original.

Per al repartiment vocal s'ha optat pels barítons Carlos Álvarez i Vassily Gerello, en el rol de Macbeth, i com a sopranos Paoletta Marrocu i Tatiana Serjan, en el de Lady Macbeth, mentre Carlo Colombara es posarà en la pell de Banco i Aquiles Machado en la de Macduff. Marrocu ha volgut subratllar el fet que sempre s'ha identificat Lady Macbeth com l'encarnació del mal, però Verdi, segons ella, "no pretenia això". "Volia escenificar el drama psicològic humà. Lady Macbeth empeny el seu marit a l'assassinat i a la set d'ambició per enaltir-lo", reflexiona. D'altra banda, Álvarez comenta sobre el seu personatge que "al final es converteix en un ésser humà amb fons a la recerca de la redempció". "Mor oferint-se", apunta.

El mal castigat
No obstant, Gerello és del parer que "mai no es pot justificar Macbeth". "El mal s'ha de castigar", diu sense pietat. I no s'està de fer un toc d'atenció en clau actual. "Tothom aspira a assolir més poder. Hi ha molts Macbeths en l'actualitat. Des d'una dona de la neteja fins a les ladies Macbeth de Bush i Kerry", etziba. "¿Sabeu què? Menys televisió, menys diaris i més cerveses amb els amics", conclou. "Al final, tots acabem allà mateix davant l'atenta mirada de Déu", diu a manera d'epitafi. Marrocu s'apressa a afegir que "l'òpera ens pot mostrar exemples que ens puguin servir moralment per a l'actualitat". "No s'ha de veure Macbeth com un simple dictador, sinó extreure la part educativa de tot plegat".

Ramon Palomeras
Avui