Cerca de notícies

Enquesta

Lemper canta a BCN amb una orquestra de 50 músics

4/3/2003 |

 

L'artista alemanya estrena peces pròpies i evoca Brel, Weill i Piaf al Palau

Una orquestra de 50 mú- sics acompanyarà Ute Lemper demà al Palau de la Música. La cantant alemanya, resident a Nova York, presentarà les cançons del seu últim treball discogràfic, But one day..., el primer en què ha inclòs composicions pròpies. "M'agrada la música i ser creativa, i compondre era un pas lògic. El pròxim disc podria ser que inclogués, només, cançons meves", va declarar ahir des de Berlín.
Lemper és una dona polifacètica. Va començar molt jove com a ballarina. Després, ha desenvolupat la seva carrera a través del cine, la música i la pintura. A Barcelona, presentarà un programa eclèctic. A la primera part la Tapiola Sinfonietta interpretarà música contemporània i clàssica: Cassazione, de Sibelius, i Simfonia número 1, de Beethoven. I en la segona, Lemper cantarà peces de Weill, Piazzolla, Brel, Eisler i Piaf, així com d'altres de pròpies. Entre aquests temes destaquen Little face, una cançó molt tendra dedicada als seus fills, i Lena, dedicada a una amiga seva, descendent d'una família que va sobreviure a l'Holocaust.

TORNARÀ AL NOVEMBRE
"Cantar amb orquestra dóna una dimensió extraordinària a la música, és màgic", va dir ahir, encantada amb la bona sintonia que ha tingut amb la Tapiola Sinfonietta, una jove formació finlandesa. "A Europa gairebé no m'han vist amb aquest tipus d'acompanyament, però als EUA acostumo a treballar amb orquestra". La Tapiola Sinfonietta supleix l'orquestra nord-americana que l'havia d'acompanyar en l'espectacle inicialment previst, Els set pecats capitals, de Brecht i Weill. "Van tenir un problema molt greu amb els patrocinadors i van suspendre la gira. Però vindrem al novembre amb aquesta proposta".
Ute Lemper compatibilitza la imatge de musa moderna, seductora i sofisticada, amb la de la típica mestressa de casa. "Puc ser extraordinàriament extravertida i cantar uns grans pianísimos fruit de la introversió més profunda. La meva vida està plena de contrastos. Sóc el ying i el yang, dos pols oposats". Quan s'apaguen els focus, es converteix en una persona d'allò més normal. "Em relaxa ser mare, portar la casa i ajudar a fer els deures als meus fills. A casa trobo moments de pau. Sóc una persona molt senzilla". I afegeix: "No m'agraden les festes. Vull disfrutar de les coses importants i no perdre el temps en la vida social".
Si hagués estat a Nova York s'hauria manifestat contra la guerra al davant de l'edifici de les Nacions Unides com van fer els seus amics. Però aquell dia volava cap a Hèlsinki. "Penso constantment en la guerra; hi ha com un núvol de por al voltant nostre. Si l'Iraq canvia d'actitud les coses poden millorar, però Bush sembla obsessionat amb la guerra i no m'agrada. Em preocupen els meus fills perquè poden passar coses imprevisibles".
Lemper, que va protagonitzar Chicago a Londres i a Nova York, no creu que el film del mateix títol mereixi l'Oscar. "No és una cinta que parli de sentiments profunds. Tan sols és un producte comercial, una mena de Disneyland per a adults". Si fos membre de l'Acadèmia votaria per Las horas, "una gran pel.lícula sobre la realitat de la vida". I afegeix: "Kidman està genial, hauria de guanyar l'Oscar. És la millor actriu de la seva generació".

Marta Cervera
El Periódico