Cerca de notícies

Enquesta

Els reis del piano

3/3/2003 |

 

Steinway & Sons celebra 150 anys de construcció d'instruments

Són presents en la immensa majoria de sales de concert. Molts dels millors virtuosos en lloen les característiques. El pròxim dia 5, els pianos Steinway celebraran 150 anys d'excel·lència.

Q uin és el secret del prestigi dels Steinway? "La sonoritat", diu Josep Audenis, responsable d'Audenis, la botiga que distribueix aquests pianos a casa nostra. "La qualitat del so", insisteix el compositor i pianista Albert Guinovart. "La sonoritat inimitable", rebla Joaquim Salamanca, l'afinador a càrrec dels Steinway del Palau de la Música i l'Auditori de Barcelona.
Al llarg dels seus 150 anys d'història, Steinway & Sons s'han convertit en "l'ideal del piano", com confirma Guinovart, un ideal basat en un procés d'elaboració artesanal en què cada element de l'instrument és cuidat al màxim. Un procés que es manté avui en dia, segons explica Audenis (que porta ja 57 anys en el negoci), però que no està exempt de problemes: "Ara hi ha més escassetat de fusta, i en aquests moments aquest procés artesanal és un luxe difícil de mantenir. A més, hi ha una competència molt gran dels pianos orientals". Justament és la tria de la fusta un dels elements clau, segons Joaquim Salamanca, de la sonoritat dels Steinway.


Un luxe
Salamanca confirma que, en general, "hi ha una crisi de vendes a tot el món, i les empreses tendeixen a reduir costos, buscant personal menys qualificat i materials més econòmics", que afecten el resultat final. Tot i així, l'estàndard de qualitat dels Steinway no sembla que hagi baixat (tot i que en general tothom coincideix que els fabricats a Hamburg són superiors als de Nova York). De fet, fins i tot per anar a provar-los "et donen dia i hora -comenta Josep Audenis-, i els terminis d'entrega són llargs".
Una cosa és clara, un Steinway no és pas barat. Un gran cua de concert se'n pot anar als 105.000 euros. "Per als particulars és inabastable", comenta Audenis, que també afegeix que hi ha altres factors que expliquen que, d'aquests pianos, només se'n venguin un o dos a l'any a Catalunya, bàsicament a sales de concert: "Amb l'arribada de l'alta fidelitat, s'ha desvirtuat la idea de fer música a casa". Per no dir res de la competència d'altres objectes de luxe. "Fa poc va venir una dona, pianista, interessada en un model B211, que val uns 64.000 euros, però el seu fill la va convèncer per comprar un cotxe per la mateixa xifra".


Opinions divergents
El referent automobilístic no és sobrer, ja que Albert Guinovart compara un Steinway amb un Rolls Royce. "Cada piano és diferent. Un Steinway et permet fer moltes variacions de color, és un instrument molt brillant per tocar amb orquestra, ja que traspassa bé". Tot i que reconeix que fa uns 15 anys eren molt ingrats per la seva duresa, "ara són més còmodes de tocar".
No cal oblidar, però, que "davant d'un mateix piano a la mateixa sala, tres pianistes et diran coses totalment diferents -comenta Salamanca- N'hi ha pocs que entenguin el que hi ha dins d'un piano". Una de les excepcions que cita és Krystian Zimerman, que va aturar el concert que va fer el 1992 al Palau per afinar ell mateix l'instrument davant d'un públic sorprès.
Salamanca és de les poques persones a l'Estat que compta amb el permís de la Steinway Akademie d'Hamburg, previ pas per aquesta, per tenir cura dels pianos de concert de la marca. "Si aquests pianos no estan a càrrec de gent qualificada, és com deixar un Ferrari a un mecànic qualsevol".

Xavier Cester
Avui