El Liceu estrena l'òpera «Gaudí» després de dotze anys d'anar-la ajornant
28/10/2004 |
La música és de Joan Guinjoan i el llibret, una evocació de l'arquitecte, és de Josep Maria Carandell, mort l'any passat.
L'òpera Gaudí , basada en la figura de l'arquitecte més famós del modernisme català, pujarà finalment a l'escenari del Gran Teatre del Liceu, dotze anys després que fos escrita i composta. La data de l'estrena mundial serà dimecres que ve. La partitura és de Joan Guinjoan, un dels compositors catalans més prestigiosos del moment, i la lletra, de l'escriptor Josep Maria Carandell, que no podrà veure el resultat de la seva obra perquè va morir l'agost de l'any passat. El Liceu ha mobilitzat grans noms per a aquesta producció pròpia. Josep Pons dirigirà la part musical; Manuel Huerga, la posada en escena, i Ramon Oller, la coreografia. El baríton nord-americà Robert Bork serà Gaudí. Es faran nou funcions fins al 7 de novembre.
L'òpera Gaudí, la primera i fins ara única de Joan Guinjoan, s'hauria d'haver estrenat al Liceu l'any 1992, dins de la programació cultural amb motiu dels Jocs Olímpics. Havia estat un encàrrec d'Olimpíada Cultural, secció de cultura del COOB'92, entitat organitzadora dels Jocs. Guinjoan i Carandell hi van començar a treballar el 1988, i el 1990 van entregar el primer acte al client. L'any següent li van entregar el segon i definitiu. Tot i que el contracte amb Olimpíada Cultural no estipulava que l'obra s'hagués d'estrenar el 1992, tothom donava per fet que seria així i fins i tot va arribar a figurar en la programació de l'entitat cultural olímpica. Finalment hi va haver altres prioritats de programació i un cop acabats els Jocs i dissolta Olimpíada Cultural, la partitura va tornar als seus autors, els quals, a partir d'aquell moment, van començar a visitar pel seu compte els despatxos del Liceu. Després que el teatre es cremés el 31 de gener de 1994 i es comencés la seva reconstrucció poc després, els directius del teatre de la Rambla van valorar la possibilitat que l'estrena de Gaudí es pogués incloure dins la programació extraordinària que es faria quan el Liceu obrís de nou. Uns altres imponderables van impedir l'estrena llavors. L'any 2002 es va celebrar l'Any Gaudí i va semblar que hauria arribat el moment d'estrenar una òpera que parlava de l'arquitecte homenatjat. L'estrena serà finalment dimecres que ve. Han passat dotze anys.
No és una biografia
Joan Guinjoan s'ho prenia ahir amb calma, durant l'anunci de l'estrena a la premsa. «Jo, en aquests dotze anys, he evolucionat i he anat per altres camins, i diguem que Gaudí demostrarà on em trobava musicalment fa dotze anys.» Només lamentava que Josep Maria Carandell no hi fos per veure-ho.
Gaudí no és una biografia de l'arquitecte, una biografia que segons Manuel Huerga, el director escènic, que coneix bé el personatge perquè ha estat matèria d'un dels seus films documentals, «no té cap interès perquè és absolutament plana». Es tracta d'una evocació molt interioritzada d'un personatge visionari que va viure en uns temps molt canviants del país i que va revolucionar l'arquitectura. Els altres personatges -fins a deu- constitueixen visions estilitzades a ulls del mateix Gaudí de persones tan importants per a la seva carrera professional com els seus mecenes o clients Eusebi Güell i Pere Milà, o els seus col·laboradors. També hi surt una dona, Rosa, que és un personatge inventat del tot per Carandell però que serveix de contrapunt a la figura d'Antoni Gaudí, un home, segons Huerga, notablement misogin.
Els sons de Riudoms
Que Gaudí és una òpera inèdita és cert només en part. Joan Guinjoan n'ha ofert alguns fragments, sempre en forma de concert. Sobretot ha donat a conèixer El trencadís, que és la música del ballet de la segona part de l'òpera i un dels fragments dels quals el compositor se sent més satisfet. També l'any 2002, coincidint amb el dia que es complien 150 anys del naixement d'Antoni Gaudí, es van oferir fragments cantats de la composició en una matinal a l'era del mas La Calderera, la masia de Riudoms on -amb permís de Reus- es diu que va néixer l'arquitecte. Joan Guinjoan també és nascut a Riudoms i, segons explicava ahir, ha introduït en l'òpera evocacions dels cants populars que sentia al seu poble quan era petit i que Gaudí també hauria pogut escoltar. L'òpera es tanca amb unes campanes que toquen a morts. «No sé si a Riudoms en l'actualitat es toquen aquestes campanes, però és el so que tinc aquí al cap des de petit.»
Manuel Cuyàs
El Punt