Cerca de notícies

Enquesta

El final d'una espera de gairebé tres lustres

26/10/2004 |

 

El compositor Joan Guinjoan va arribar a creure que mai veuria en escena la seva única òpera.

A finals dels anys 80 Joan Guinjoan (Riudoms, 1931) va començar a treballar colze a colze amb Josep Maria Carandell, entusiasmats tots dos amb la idea de crear una òpera en català al voltant de Gaudí. L'objectiu era estrenar-la el 1992 al Liceu, dins dels actes de l'Olimpíada Cultural, però, incomprensiblement, l'estrena arribarà amb 14 anys de retard.

Tres lustres després d'embarcar-se en aquesta aventura, Guinjoan arribarà el dia 3 al Liceu disposat a disfrutar de la seva obra. Agradi o no, estrenar-la ja és tot un èxit. "L'únic que lamento és que Carandell no pugui assistir a l'estrena", confessa Guinjoan respecte a l'escriptor i autor del llibret, mort fa poc més d'un any."És una llàstima. Era un especialista en Gaudí. En el llibret únicament va utilitzar frases que Gaudí va pronunciar en vida per elaborar el personatge", afegeix el músic català viu més internacional.

El compositor, que abans del seu 70 aniversari va patir un infart, considera un regal poder veure muntada la seva primera i única òpera. "Va haver-hi moments en què vaig creure que mai arribaria a escoltar-la", assegura. A punt de complir 73 anys, és feliç, no només per l'estrena, sinó per l'últim reconeixement a la seva carrera, el premi Tomás Luis de Victoria, un dels més importants d'Iberoamèrica.

Guinjoan va iniciar la seva carrera com a pianista per després endinsar-se en la composició i la direcció amb el grup Diabolus in Música, fundat el 1965 juntament amb el clarinetista Juli Panyella. Gaudí és l'única òpera del seu catàleg, integrat per més d'un centenar d'obres. "El Liceu hi ha posat al capdavant professionals molt capaços i en qui tinc tota la confiança: Josep Pons, un gran director que coneix a fons la meva música, i Manuel Huerga, capaç de traslladar a l'espectador l'univers de Gaudí amb unes imatges increïbles", diu el compositor, que en una altra època va treballar com a crític d'òpera per al Diari de Barcelona.

Guinjoan ha retocat alguns passatges per incloure-hi referències musicals a la seva terra, el Baix Camp, la mateixa d'on procedia Gaudí. Cants populars com els Goigs del Beat Bonaventura, el Cant del Non.Non de Nadal i campanades i elements extrets de la processó del Divendres Sant de Riudoms són presents en la partitura. "Apareixen modificats, passats pel filtre de la meva música", explica el mestre.

Àries, duos, quintets i fins i tot un ballet componen l'obra. "No pretenc copiar ni imitar ningú. En òpera ja està tot inventat però malgrat això volia experimentar com sempre faig", comenta el músic, que ha utilitzat molta percussió. No ha renunciat a la melodia però ha intentat fugir de l'homogeneïtat i les repeticions. "Volia que la gent no s'avorrís i que els cantants poguessin interpretar els seus papers sense problemes". Els efectes, una cosa que coneix bé, també hi tenen un pes important. "El cor treballa molt amb sons fonètics, xiuxiuejos, acumulacions sonores", explica, cantant alguns passatges i mostrant la partitura emocionat.

Respecte als solistes, Guinjoan només té paraules d'elogi, especialment per a Robert Bork i David Pittman-Jennings, els barítons que interpreten Gaudí en el primer i segon repartiment, respectivament, en català i sense accent nord- americà.

Marta Cervera
El Periódico