Leonskaia: "Richter va ser el meu mestre en la música i la vida"
16/10/2004 |
La pianista aborda la peça més popular de Rakhmàninov amb l'OBC.
Elisabeth Leonskaia (Tbilissi, 1945) interpreta avui i demà el Concert per a piano i orquestra núm. 2, de Rakhmàninov, amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), a l'Auditori. Es tracta d'una peça popular i de gran virtuosisme que va tocar per primera vegada als 17 anys. Llavors era jove i se sentia segura. "Ara em sento més responsable. Una part de mi és intuïtiva i l'altra, racional. Amb el temps he après a equilibrar-les", comenta la solista russa, resident a Viena des del 1978.
"Quan era jove, em creia la millor pianista del món. No podia arribar a veure tota la profunditat que comporta la música. Amb el temps m'he tornat més exigent". Hereva de Sviatoslav Richter, Leonskaia esbossa un gran somriure al recordar el mític pianista ucraïnès. "Richter va ser el meu mestre, tant en la música com en la vida. Ho vaig aprendre tot amb ell", diu elevant cap al cel els seus intensos ulls blaus.
PROFUNDA i AMARGA
Ahir, un cop acabat l'assaig, Leonskaia va preferir seguir una estona més lliscant els dits pel teclat mentre el director finlandès Tuomas Ollila, que debuta amb l'OBC, feia les últimes precisions a algun músic.
"Aquest concert de Rakhmàninov, igual que els de Txaikovski, ha estat interpretat per massa pianistes. No és fàcil desentranyar tota la complexitat que comporta. No es tracta d'una obra dolça. És profunda, amarga i molt seriosa", afirma l'artista, figura clau en la interpretació de la música russa del segle XX.
Leonskaia no es planteja tornar al seu país natal. Només hi va per actuar. "Ara només s'hi sent parlar de diners. Ja no és la Rússia de la meva infància i de la meva joventut. Existeixen quatre grans orquestres però la música i la cultura ja no són una prioritat".
Marta Cervera
El Periódico