ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Plácido Domingo: Em retiraré quan arribi el moment

28/2/2003 |

 

El tenor torna al Teatro Real per encarnar el Siegmund de 'Die Walküre', de Wagner, amb Waltraud Meier i Alan Titus.

Un Plácido Domingo ja recuperat de la bronquitis que el va obligar a suspendre les funcions previstes a començaments d'any a Los Angeles, París i Barcelona arriba al Real per encarar la primera jornada de 'Der Ring des Nibelungen'.

"Has d'estar totalment descansat per cantar Wagner, però, abans que res, necessites veu i més veu", considera Plácido Domingo



És un moment poc comú a la meva vida. El 5 de març serà la meva primera funció de l'any i això mai havia passat en la meva carrera", explicava el tenor de 62 anys, que va afegir que la suspensió de les 6 funcions que tenia previstes a Barcelona amb La dama de piques de Txaikovski, en què havia d'interpretar el paper de Hermann, ha estat "el que més dolor m'ha causat. Sento molt no haver pogut ser al Liceu".
Si bé aquesta temporal i obligada retirada dels escenaris havia pogut fer pensar a molts en la proximitat del final de la carrera del tenor, Domingo va negar que aquesta malaltia -"una bronquitis mal cuidada que es va convertir en traqueitis"- li hagi fet replantejar la data de la seva retirada, que "arribarà en el seu moment, quan ho digui la lògica, en 4 o 5 anys".


'Parsifal', al Liceu
Tampoc ha pensat, va dir, si la retirada serà només de l'òpera escenificada, amb la duresa dels assajos i els viatges, perquè "de vegades és el físic que et demana retirar-te més que la veu", o bé si la seva retirada serà vocal i, per tant, tampoc no oferirà més concerts. Pel que fa al Liceu, que es va quedar sense la seva visita, Domingo té planejat de tornar-hi amb Parsifal el 2005, però "m'agradaria trobar alguna cosa per anar-hi abans".
Aclarida la seva continuïtat artística, Plácido Domingo va presentar la nova òpera de la temporada del Real de Madrid, Die Walküre, una coproducció amb la Sachsische Staatsoper de Dresden, amb muntatge de Willy Decker i una doble direcció musical en mans de Peter Schneider i Nir Kabaretti. Decker, però, ha deixat en mans del seu ajudant Martin Gregor la direcció d'escena de la segona òpera de la Tetralogia de Wagner al Real, ja que, segons va explicar el director artístic del teatre, Emilio Sagi, en aquests moments i a causa de les inundacions que van afectar el teatre alemany i que han endarrerit el muntatge, prepara a Dresden un Siegfried, que posteriorment arribarà a Madrid.
Domingo va acudir a la trobada amb la premsa acompanyat de la mezzosoprano alemanya Waltraud Meier, que encarna Sieglinde (paper que també interpreten Michaela Schuster i Jeanne-Michèle Charbonnet), i del baríton nord-americà Alan Titus en el paper de Wotan. Tots tres ja han treballat junts en anteriors muntatges de Die Walküre, des que ho van fer el 1992 a Viena. "Des de llavors, Plácido i jo no hem deixat de ser germans", apuntava Waltraud Meier. Una de les ocasions més memorables va ser al Festival de Bayreuth de l'any 2000, la darrera ocasió en què tant Meier com Domingo van aparèixer al prestigiós certamen. La soprano nord-americana Luana DeVol, que encarnarà la valquíria Brünnhilde (paper que comparteix amb Charbonnet), no va poder assistir a la trobada com estava previst.


Treball intensiu
"La Tetralogia és sempre un treball amb grans dificultats, crec que del més complet que existeix per al tenor, amb gairebé cinc monòlegs en un acte, en oposició a l'òpera italiana, amb unes dues romances per acte", destacava Domingo. El tenor, que assaja al Real des de dilluns, amb jornades de treball de 9 hores, va assenyalar la importància del treball físic en les òperes de Wagner, ja que, segons va dir, "la majoria dels personatges wagnerians es passen més temps de genolls que dempeus i és un treball físic cansat".
La part de Siegmund, que Domingo comparteix amb Robert Brubaker, exigeix un "treball intensiu" perquè, segons destacava el tenor, "la seva part al primer acte és de 65 minuts". Es tracta, segons assenyalava, d'un "treball de concentració" on el tenor, amb una orquestra integrada per 102 músics, necessita "una energia vocal extraordinària: has d'estar totalment descansat per cantar Wagner, però, abans que res, necessites veu i més veu".
Pel que fa a l'actual clima prebèl·lic, el tenor madrileny va afirmar que no creu "que hi hagi ningú legítimament al món que pugui voler la guerra", ja que "amb l'actual sofisticació armamentística, unes 150 dones poden quedar vídues i 300 nens quedar-se sense pares en qüestió de minuts". No obstant, Domingo considera que la guerra contra l'Iraq "sembla inevitable" i va manifestar que no s'alineava ni amb la posició de França i Alemanya ni amb la dels EUA i Espanya. "Prefereixo esperar una solució raonable des d'un segon terme".

Marga Casado
Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet