Cerca de notícies

Enquesta

El Palau des de dins

7/10/2004 |

 

Si algun cop heu anat al Palau de la Música segur que haureu vist el cap de sala. Entrevistem l'Enric Ruiz, una persona lligada a aquella casa des de fa un munt d'anys.

Si algun cop heu anat al Palau de la Música segur que haureu vist el cap de sala. El reconeixereu de seguida pel seu bigoti frondós: és l'Enric Ruiz, una persona lligada a aquella casa des de fa un munt d'anys. Va començar com a acomodador, després va passar a oficines, i ara fa més o menys uns vint anys que és cap de la sala de concerts més emblemàtica de Barcelona.

El Palau, però, ha canviat, ha crescut, i també el nombre de concerts...
"Quan vaig començar a treballar potser al mes tenia 10 o 12 concerts. Ara, entre escoles, actes privats i concerts públics, hi ha mesos on podem arribar als 45 o 50 concerts."

...i el públic s'ha tornat més exigent.
"Ha variat molt. El públic que hi ha ara és molt exigent. De seguida són drets adquirits... Però suposo que tot això ho porta la tensió que es viu, i que tothom va molt accelerat."

Per què ve la gent al Palau?
"Sens dubte per l'edifici. Amb la marxa de L'Orquestra a l'Auditori, es van començar a fer les visites guiades, que han estat un èxit total. "Les Escoles al Palau" també arrossega molt públic. I sobretot, cal destacar que s'ha obert molt més a tota mena de música: anys enrere per fer un concert de flamenc s'havia de posar fins i tot en una reunió de junta, i decidir si es feia o no es feia. Ara, afortunadament, tot això està superat."

Hi ha, però, qui encara no coneix prou bé què és i què representa el Palau...
"Encara recordo aquella vegada, en vida del Camarón, que feia un concert, i em va trucar un home de fora, des de l'Aeroport, preguntant on era el Palau. Li vaig dir que quan arribés al centre baixés per la Via Laietana, i que quan arribés a la comissaria... i quan va sentir aquesta paraula em va dir "joer, pues ya no vengo!", i em va penjar!"

Els músics i el públic
I els divos i les dives? Com és l'artista que actua al Palau?
"Hi ha de tot... M'he trobat amb gent com la Kathleen Battle, que em va donar un cop de porta que si no faig un pas enrere m'enganxa les ulleres i me les hi deixa clavades allà mateix. I en canvi n'hi ha d'altres maquíssims. Depèn de la persona... Però normalment són bastant acceptables tots. Són agradables..."

Els músics són éssers despistats, que moltes vegades estan centrats només en les seves coses. I allà hi ha l'Enric disposat a apagar focs...

"M'he trobat moltes vegades d'haver d'anar a buscar uns pantalons. Ja tinc corbatins blancs i negres, tinc faixins de músics, tinc cinturons, de tot... Fins i tot, alguna vegada he hagut d'anar a buscar a casa, corrents, una camisa blanca per a algun músic a qui li faltava. Batutes de director també en tinc..."

Al pianista bilbaí Joaquín Achúcarro una vegada li va haver de deixar les sabates per fer un concert...

"L'home va venir amb l'esmòquing i amb sabatilles; i tranquil·lament passejant pels camerinos amunt i avall... I quan arriba l'hora del concert es va adonar que no portava sabates, i vaig haver de deixar-li les meves, sort que coincidíem bastant amb el número... i vaig estar sense moure'm de recepció amb les sabatilles posades i ell va fer el concert."

El públic també és despistat...
"A la sala hi he trobat mitjons, boines, barrets, bufandes, ulleres, roba, jerseis... Tinc una capsa plena d'ulleres, graduades i no graduades, que almenys en dec tenir cinquanta o seixanta, que no s'han retirat, estan allà... Jo ho guardo tot... Tot té un límit, però, i a vegades he de llençar-ho."

A part d'aquests objectes perduts, també té una col·lecció ben peculiar...
"Col·lecciono corbates de temàtica musical. Me les van començar a regalar i ara en dec tenir unes seixanta, totes sobre temes musicals. Me les porten de fora, o les compren aquí. Fins i tot gent del públic... És clar, vulguis que no estàs d'acomodador, et veuen a l'entrada principal, darrere l'escenari, i coneixen aquesta afició i em porten corbates."

I és que en el món de la música... tants caps, tants barrets!

Pere Andreu Jariod
Ritmes.net