Cerca de notícies

Enquesta

Una 'Traviata' monumental

22/9/2004 |

 

La soprano Felicia Filip defensa el macromuntatge que acull el Sant Jordi el cap de setmana.

La traviata de Verdi, la popular òpera que tants escàndols i retrets li va causar al compositor abans de convertir-se en èxit mundial, arriba en format de macroespectacle divendres i dissabte al Palau Sant Jordi. El mateix escenari que fa dos anys va acollir un impressionant i accidentat Nabucco --el so distorsionat i algunes errades van deslluir la representació--, a càrrec també de l'Opera Hall i Szenza. Al capdavant repeteix el director belga Frank van Laent, que defineix aquest nou desembarcament verdià com "un impactant muntatge tridimensional".

Les àries amplificades a tota pantalla --2.500 watts de so-- llançades des d'un escenari circular inacabable --1.000 metres quadrats-- es poden interpretar com una autèntica heretgia pels gurmets de la lírica. Però pels profans, es tracta d'un xou amb vocació familiar, que permet un primer acostament al gènere.

600 'VIOLETTAS'
Almenys, això és el que defensa la soprano romanesa Felicia Filip, rebatejada com La reina de la Traviata després d'haver encarnat més de 600 vegades la protagonista, Violetta. "És un paper que m'ha portat sort: gràcies a ell vaig conèixer el meu marit", confessa. Aquest complex personatge, inspirat en La dama de les camèlies, d'Alexandre Dumas fill, diu que sempre l'ha seduït, malgrat la seva dificultat. "Representa diversos tipus de dona: la prostituta, l'enamorada... Totes portem dins una Violetta --afegeix--, que va apareixent en els diferents moments pels quals passa la nostra vida".
Filip està encantada de participar en aquest megaespectacle, així que als que argumenten que sembla més un gran musical que una òpera en sentit ortodox, els demana que "assisteixin a més d'una representació, perquè apreciïn l'essència de la seva modernitat". Per la cantant, si tot evoluciona, "¿per què no ho ha de fer també l'òpera?".

El que més li agrada del muntatge és que "l'escenari sigui rodó", ja que li permet, diu, dedicar la seva interpretació "a totes les persones del públic". D'aquesta manera, observa, la gent pot seguir-la en la seva totalitat, i veure-la "de cara, d'esquena, de perfil..", fet que li dóna una nova "i completa" perspectiva a la representació.
Filip, que va estudiar violí quan era molt petita abans de passar-se al bel canto, no està disposada a revelar la seva edat. "Només dic que sóc jove, però menys que la meva mare", fa broma. Al seu currículum no hi apareix mai la data del seu naixement, però sí els avantatges que li va proporcionar aprendre a tocar aquest difícil instrument. "Sé que disposo d'una perfecta entonació que m'ha permès guanyar tots els concursos a què m'he presentat", explica, orgullosa.

El seu somni, no obstant, és tornar al Liceu, on va actuar el 1999, "abans que es cremés", recorda, en el segon repartiment d'una altra òpera de Verdi, Rigoletto. "En totes les entrevistes sempre dic que Barcelona disposa del millor teatre del món", assegura.

La cantant convida a perdre la por a l'òpera i a deixar-se portar per l'esplendor d'un vestuari que reprodueix models originals de l'època en què transcorre l'acció (l'exuberant París del 1850), il.luminats per una bateria de 300 focus de llum. Tot en companyia de les ostentacions simfòniques de l'orquestra de l'Òpera Nacional de Rousse.
La monumental posada en escena compta amb més de 300 cantants, ballarins, músics i actors. Els 116 integrants de l'orquestra espanyola Filarmonía i el Coro Eurolírica interpretaran la partitura sota la batuta de Koen Kessel. I a més de Filip, l'elenc l'encapçala el tenor Will Hartmann, en el rol de l'aristòcrata Alfredo Germont.

Núria Martorell
El Periódico