Cerca de notícies

Enquesta

Preparem les agendes

19/9/2004 |

 

El Ballet Cullberg i Das Lied von der Erde al Liceu; més Mahler, la Tercera simfonia, al Palau; avui mateix, l'arrencada del Festival Mozart de l'OBC a l'Auditori. No hi ha dubte, la temporada 2004-05 ha començat. Per tant, és hora de fer una mirada panoràmica i cridar l'atenció al melòman curiós sobre algunes de les cites musicals més atractives del nou curs. Advertència: encara no s'han fet públics tots els cicles, com les temporades al Petit Palau, on a més de la música de cambra, preguem als déus que hi hagi lloc per al lied, o certàmens més estacionals com el Festival de Música Antiga, que segur que presentaran ofertes saboroses.

SETEMBRE
El Festival Mozart (des d'avui i fins al dia 26) és la primera recomanació evident, no només pel magnífic treball que ha desenvolupat en edicions anteriors Christian Zacharias, sinó perquè és bo, sa i necessari que les grans orquestres simfòniques recuperin el repertori clàssic (també el barroc, però aquesta és una altra guerra) que de mica en mica ha quedat copat per les formacions historicistes. A partir del dia 29 arriba una de les fites més atractives de la temporada liceista, l'estrena a l'Estat de la versió original de Boris Godunov, de Mussorgski, amb direcció escènica de Willy Decker, musical de Sebastian Weigle i un repartiment sobre el paper espectacular, encapçalat pel gran Matti Salminen com el tràgic tsar de totes les Rússies. Les representacions posaran a prova les bufetes, ja que no hi ha entreacte.

OCTUBRE
L'impuls del barroquistes no ha impedit que les obres per a clave de Bach continuïn exercint una (lògica) fascinació sobre els pianistes. András Schiff n'és un dels millors exemples actuals i ho reconfirmarà inaugurant, el dia 8 al Palau de la Música, la temporada d'Ibercàmera amb tot un monument, les Variacions Goldberg. Fascinació de tipus diferent és la que produeix una diva de les cordes vocals com la soprano nord-americana Renée Fleming. Després de dos enlluernadors recitals amb piano, Fleming torna a Palau 100 amb un programa operístic acompanyada per la Simfònica de Madrid i Jesús Lóepz Cobos (dia 14). Octubre també porta als faristols de l'OBC dues simfonies esplèndides i poc prodigades per les nostres latituds, la Quarta de Nielsen (dies 17 i 17, amb Tuomas Ollila) i la Quinzena de Xostakòvitx (dies 30 i 31, amb Lawrence Foster). Per la seva banda, la Simfònica del Vallès estrena el dia 9 una experiència curiosa al nostre país, comptar amb un artista resident, en aquest cas, el polifacètic Albert Guinovart, que servirà una tria dels seus musicals abans de la reposició al TNC de Mar i cel i estrenarà, a finals de curs, un nou Concert per a piano.

NOVEMBRE
Un dels elements més cridaners d'aquest mes és la invasió orquestral a Palau 100: la Simfònica de San Francisco i Michael Tilson Thomas (dia 8), la Simfònica de Cincinnati i Paavo Järvi (dia 10) i l'Orquestra de la Deutsche Oper de Berlín i el dimissionari Christian Thielemann (21 de novembre). Si l'OBC estrenarà (del 26 al 28) el Concert per a piano de Xavier Benguerel, el Liceu (per fi!) durà a escena el dia 3 Gaudí de Joan Guinjoan, una de les cites imprescindibles de l'any.

DESEMBRE
L'aposta orquestral en aquest mes ve de la mà d'Ibercàmera. Llunyans semblen els dies en què les grans centúries en gira feien dos o tres programes a Barcelona, ara això només passa a Madrid. L'excepció que confirma la regla serà enguany l'Orquestra del Teatre Mariinski i el seu titular-dinamo, Valeri Guerguiev. El dia 15 serà el torn del repertori rus (les cinquenes de Txaikovski i Xostakòvitx) i el 16, de la música germànica, amb la Quarta de Bruckner (un compositor darrerament arraconat de les nostres programacions en favor de Mahler) com a caramel temptador. Cridem, tantmateix, l'atenció cap al concert del dia 1 a Palau 100, amb el nord-americà Richard Goode, un dels pianistes més esplèndids del nostre temps, de fama inferior als seus mèrits i amb un programa on tot és tall (Bach, Schönberg, Beethoven i Debussy).

GENER
Això sembla la contraprogramació televisiva. Les orquestres russes són les que dominen el primer mes de l'any a Palau 100, amb la Nacional de Rússia, Mstislav Rostropóvitx i una de les sensacions del darrer curs, Nikolaj Znaider (dia 12, esperem, però, que no repeteixi el Concert per a violí de Txaikovski), i la Filharmònica de Sant Petersburg i Iuri Temirkanov (dia 24). Ibercàmera respon amb l'arrencada de la seva Tercera Temporada de Cambra, una de les més felices iniciatives dels darrers anys, amb l'incombustible Quartet Borodin (dia 27). Per a incombustible, és clar, Plácido Domingo, que retorna el dia 28 amb un esperadíssim Parsifal, ben acompanyat per un repartiment sense punts febles.

FEBRER
No menys incansable és Menahem Pressler, el pal de paller durant més de quatre dècades del Trio Beaux Arts, que es presenta, amb la seva actual formació, a Barcelona (dia 3, Temporada de Cambra d'Ibercàmera). Més orquestres formidables i més directors excepcionals a Palau 100, el Concertgebouw d'Amsterdam i el seu fa ben poc estrenat nou titular, Mariss Jansons, amb clàssics que no fallen com la Petruixka de Stravinski i la Patètica de Txaikovski (dia 10).

MARÇ
Fem una petita marrada gens frívola, els dies 10 i 12, a les Golfes del Liceu, una de les millors veus de Broadway, Brent Barrett, ofereix un homenatge a Kander i Ebb, més oportú encara per la recent mort del lletrista de Cabaret. Dues propostes contraposades a l'OBC: mentre Felicity Lott i Franz Paul-Decker es recrearan en deliqüescències straussianes (de l'11 al 13), Ernest Martínez Izquierdo condueix un programa contemporani amb peces de Boulez, Lara i Lindberg, amb aquest mateix interpretant el seu Concert per a piano.

ABRIL
Ni la presència d'un compositor tan dubtós com "programa a determinar" pot retreure l'interès d'un nou recital pianístic de Daniel Barenboim (13 d'abril, amb una mica de sort, potser ens ofereix el Clave ben temperat que ha enregistrat). Una de les bones sorpreses de la darrera temporada, el pianista britànica Paul Lewis, ofereix quatre sonates de Beethoven (Ibercàmera, dia 27), mentre Jesús López Cobos dirigeix l'OBC i l'Orfeó Català en un dels grans oratoris romàntics, Paulus de Mendelssohn (del 22 al 24). Per la seva banda, el Liceu continua posant-se al dia pel que fa al repertori líric del segle XX amb A Midsummer Night's Dream de Britten (a partir del 18).

MAIG
Un nou Carles Santos sempre promet i més si du un títol com La meua filla sóc jo, que pujarà a escena el dia 12 al Lliure. De ben segur que serà una òpera més lúdica que el drama obsessiu que Zemlinsky va crear a Eine flörentinische Tragödie, que Josep Pons dirigirà en concert amb la Nacional d'Espanya dins la temporada de l'OBC (del 13 al 15). Com ben diferent és el teatre musical anglès dels segles XVII i XVIII que el New London Consort i Philip Pickett exposaran al cicle Euroconcert (dia 23). Si esperat és el retorn de la Simfònica de Londres i Antonio Pappano per tancar el cicle Palau 100 (dia 24), encara ho és més el de Martha Argerich, envoltada d'amics per cloure la Temporada de Cambra d'Ibercàmera (dia 31).

JUNY
Mozart amb Frans Brüggen i l'Orquestra de Cambra de la Ràdio d'Holanda (Ibercàmera, dia 1) i la diversió garantida de La gazzetta de Rossini al Liceu (a partir del 20) amb posada en escena del Nobel Dario Fo. Sembla que el final de curs està pensat per desengreixar l'organisme després de tanta menja saborosa. De gana, segur que no en faltarà.

Xavier Cester
Avui