Cerca de notícies

Enquesta

Albin Hänseroth

14/9/2004 |

 

Una de les millors coses que et poden passar a la vida és conèixer persones que t'ofereixin la seva amistat i lleialtat tot descobrint-te un nou món i noves maneres de millorar-lo. Albin ha estat per a mi una d'aquestes persones. Tan bon punt ens vam conèixer hi vaig confiar plenament.

Li vaig proposar d'emprendre una nova aventura: la de modernitzar l'estructura d'un dels equipaments més emblemàtics de casa nostra, el Liceu. No ho va dubtar ni un moment i va acceptar, generosament, aquest repte. A mesura que ens anàvem coneixent descobries en l'home senzill i amable, i una gran riquesa d'experiències i de criteris que només els savis i generosos saben transmetre de forma humil, sense buscar mai l'elogi o el reconeixement públic.

Ens va demostrar a tots el seu mestratge i a poc a poc va anar entrant en un món carregat d'història i de tradicions que es consideraven inamovibles. Amb humilitat, paciència i sense provocar tensions, va anar formant equips i persones capaces d'anar molt més enllà del que hom podia sospitar.

Amb intel·ligència i intuïció va preveure la necessitat d'evolució de la nostra societat, en aquell moment força tradicional i conservadora, sense crear-hi mai situacions conflictives sinó dissenyant un estil de fer que, a poc a poc, obria les portes a una nova visió de la cultura operística en el nostre país. D'aquesta manera, va aconseguir introduir el Liceu en un espai universal, compatible amb d'altres teatres d'òpera, gestionant intercanvis de projectes de noves produccions i plantejant i participant activament en coproduccions entre el Liceu i d'altres importants teatres del món.

L'equip humà que va crear al seu entorn va rebre una sòlida formació. Encara avui molts d'ells segueixen amb responsabilitats rellevants en el mateix Liceu i d'altres exerceixen alts càrrecs en la direcció tècnica i artística en diferents teatres d'Europa. El món de la cultura i especialment de la música i de l'òpera li deuen molt al Dr. Albin Hänseroth: va saber entendre el nostre país i se'l va estimar. I no va escatimar cap esforç per aportar-hi l'art i la bellesa. La bellesa més exquisida que només un home tan humà, savi i senzill com ell podia fer realitat. Gràcies. Et trobarem a faltar.

Josep M. Busquets
Avui