Cerca de notícies

Enquesta

Mor als 65 anys Albin Hänseroth, un renovador del Liceu

10/9/2004 |

 

L'exdirector artístic va impulsar el canvi de rumb en la programació lírica del coliseu.

Albin Hänseroth, el director artístic del Gran Teatre del Liceu dels anys 90, va morir ahir a Colònia, als 65 anys. El seu pas pel coliseu barceloní va deixar un valuós llegat: va obrir les portes a propostes operístiques més arriscades, que es van avançar al seu temps, com Les noces de Figaro, de Peter Sellars, i va imposar un concepte més modern dels muntatges escènics i d'escollir la programació d'òperes, ballets, concerts i recitals. El Liceu recorda, a través d'un comunicat, "la seva solidaritat, suport i encerts professionals en els moments difícils que van seguir l'incendi del 1994".

Va néixer el 1939 a Mönchengladbach (Alemanya), es va doctorar en Sociologia del Teatre i va exercir com a catedràtic de Sociologia i Pedagogia dels Mitjans de Comunicació de Masses. Va començar a treballar al Liceu el març del 1988 com a responsable dels departaments de coordinació i producció i el febrer del 1990 ja era director artístic.
La seva feina va ser determinant en la transformació del Liceu en un teatre d'òpera modern, a l'altura dels coliseus europeus més importants. Va renunciar a èxits fàcils i va esquivar diverses crisis, entre elles un enfrontament amb Montserrat Caballé a finals del 1988 per conceptes oposats del que havia de ser la posada en escena de Salomé. Després d'aquest sonat conflicte, la soprano va estar uns anys allunyada del coliseu, encara que després, arran del tràgic incendi, es van reconciliar.

Albin Hänseroth va deixar el Liceu el gener del 1997 havent participat en la reconstrucció del teatre. Després va assumir la direcció de l'Opera Estatal d'Hamburg, oferta que va acceptar abans de l'incendi, i, posteriorment, va ocupar la direcció de l'Auditori de la Filharmònica de Colònia, la ciutat on va estudiar.

El Liceu li va dedicar ahir a la nit el concert La cançó de la terra, de Mahler. Joan Matabosch, que primer va ser el seu braç dret i després el seu successor en la direcció artística del Liceu, recorda especialment, pel que té de presagi i per l'emoció que desprèn, una de les estrofes que ahir va recitar Deborah Polaski sobre l'escenari: "Sóc aquí, esperant el meu amic. L'espero per donar-li l'últim adéu. Desitjaria, amic meu, gaudir al teu costat de la bellesa d'aquest capvespre".

El Periódico