Cerca de notícies

Enquesta

Sebastian Weigle: "Caldria ampliar l'Orquestra del Liceu"

9/9/2004 |

 

El músic alemany debuta avui oficialment com a nou director musical del teatre amb un concert.

"Les produccions estan prenent un caire espantós: en alguns muntatges la música queda en segon terme davant la direcció d'escena"

Ho va decidir ràpid. Al cap de tres dies de rebre la proposta, Sebastian Weigle va acceptar el càrrec de director musical del Gran Teatre del Liceu, substituint Bertrand de Billy. Avui és el seu debut oficial com a titular del teatre de la Rambla.

Weigle, però, recorda el primer cop que va actuar al Liceu, a la temporada 2000-01, amb La flauta màgica: "Em va impressionar aquest teatre tan gran i bonic. També el fet d'arribar i dirigir La flauta sense cap assaig", recorda tot rient. L'atractiu com a ciutat de Barcelona va ser un dels factors a l'hora d'acceptar el nomenament de director musical, així com la possibilitat "d'obrir una nova etapa en un moment adequat per a mi per edat [43 anys]". De fet, és el primer cop que Weigle ocupa un càrrec d'aquestes característiques, tot i haver treballat amb assiduïtat en escenaris com el de la Staatsoper de Berlín.

Amb una prudència lògica per qui està donant les seves primeres passes en aquesta nova responsabilitat -"ara és aviat per fer una diagnosi acurada"-, Weigle va voler destacar "l'atmosfera òptima, la bona col·laboració que hi ha al departament musical del teatre". "A més, el fet que ara estigui unificat en un mateix espai agilitza la feina". De moment, de cara als concerts d'avui i demà (20.30 h) amb La cançó de la terra de Mahler i Deborah Polaski i Johan Botha com a solistes, el director alemany ja ha pogut comprovar als assajos que l'orquestra es mostra "molt disciplinada, molt oberta a qualsevol suggeriment i disposada a seguir-me". "A més, jo també veig l'orquestra amb una altra perspectiva, ja no com a director convidat, sinó com a titular".

Garantia de qualitat
Amb un contracte de tres anys renovable per a dos més, Weigle arriba al Liceu amb un objectiu clar. "La meva prioritat absoluta és el so, aconseguir un so homogeni i arribar a un punt de treball en què només amb un gest o una mirada n'hi hagi prou. Vull mantenir i millorar el nivell de l'orquestra, perquè volem ser un dels millors teatres del món". El músic berlinès no oblida tampoc el cor, "que em va deixar molt impressionat al Rienzi que vaig dirigir, i a Peter Grimes". Novament prudent, Weigle no vol avançar mesures concretes de cara a aconseguir els seus propòsits -primer vull fer-me una idea del funcionament general de la casa"-, però el que té ben clar és que "la clau està en l'ampliació i no en la reducció, com està passant a Alemanya i és una catàstrofe, de la plantilla de l'orquestra. Ampliar-la seria una garantia de qualitat i de salut per als músics".

Per òbvies raons, el repertori germànic serà un dels eixos d'aquest director que debutarà al Festival del Bayreuth el 2007 amb Els mestres cantaires i que també mostra el seu interès per l'òpera eslava i en especial per Txaikovski. Però tampoc oblida el repertori simfònic, que creu que "s'ha de potenciar, per higiene de l'orquestra, a l'hora de tocar junts, per l'afinació i per l'autoestima dels músics, que sentin que ells són els protagonistes".

Perquè de protagonistes a l'òpera n'hi ha molts, començant pels cantants. "No hi ha res més natural que la veu humana, disfruto molt treballant amb els cantants, és una qüestió de donar i rebre, de comunicació". Col·laboració i diàleg també és la divisa en les seves relacions amb la direcció artística, tot i que remarca la seva capacitat de fer aportacions a la programació. Esclar que en l'actualitat tenen més notorietat certes posades en escena més o menys agosarades. "Les produccions estan prenent un caire espantós -afirma convençut-, en alguns muntatges la música queda en segon terme davant la direcció d'escena, un fenomen que està prenent dimensions desproporcionades".

Xavier Cester
Avui