Cerca de notícies

Enquesta

Lleuger descens de l'ocupació a Salzburg

30/8/2004 |

 

La pròxima edició comptarà amb Riccardo Muti ('La flauta màgica'), Anna Netrebko ('La Traviata') i el debut del Quartet Casals.

Riccardo Muti tornarà a dirigir una òpera al Festival ('La flauta màgica'), després de les picabaralles en l'era Mortier

El certamen tanca demà les seves portes amb unes xifres una mica inferiors a les del 2003 i anuncia la programació de l'any vinent.

Un petit descens de l'ocupació (del 94,3 al 91,7 per a un total de 232.000 espectadors) i un paral·lel descens en la venda d'entrades (prop d'un milió d'euros) són les xifres de l'edició del 2004, en la qual, malgrat tot, els ingressos globals han estat superiors als de l'any passat. Un balanç econòmic discret per a una edició en què, enmig de certa apatia, només La ciutat morta de Korngold ha estat un èxit indiscutible.

Per al 2005 s'anuncien quatre noves produccions operístiques. Die Gezeichneten de Schreker, inscrita dins l'aposta per la Entartete Musik, comptarà amb direcció musical de Kent Nagano i escènica de Nikolaus Lehnhoff. Dos nous Mozart tindran direccions tan diferents com les de Marc Minkowski (Mitridate, amb direcció escènica de Günter Krämer) i Riccardo Muti, que tornarà a dirigir una òpera al Festival després de les seves picabaralles en l'era Mortier. La flauta màgica és el títol triat, en una producció de Graham Vick. Qui no dirigirà cap òpera (sí que farà un programa amb la Filharmònica de Viena) serà Nikolaus Harnoncourt, un dels puntals del certamen en els anys de gestió de Peter Ruzicka.

La darrera novetat serà una clara aposta pel més recent star system líric: Anna Netrebko (Salzburg està empaperada amb cartells seus, gentilesa de Deustche Grammophon), Rolando Villazón i Thomas Hampson en una Traviata dirigida per Fabio Luisi i muntatge de Willy Decker.

El retorn de Così fan tutte, i versions concertants de Daphne de Strauss (amb Renée Fleming), Mazeppa de Txaikovski (amb les forces del Mariinski i Valeri Guerguiev) i Alceste de Gluck (amb Anna Caterina Antonacci) completen el cartell operístic. Dins la llarga llista de concerts previstos, una bona notícia: el debut del Quartet Casals al pretigiós certamen.

Un nou teatre per a Mozart
L'última funció, avui mateix, de La ciutat morta, serà la darrera que es farà al Kleines Festspielhaus. La sala es reconvertirà en la Haus für Mozart després d'extensius treballs de reforma i restauració, la segona i definitiva fase dels quals arrenca l'1 de setembre. L'objectiu és que per al 2006, any del 250 aniversari del naixement de Mozart, el festival pugui comptar per fi amb una sala adequada per a les òperes del fill més il·lustre de la ciutat.

Les (imprescindibles) millores en l'acústica i la visibilitat aniran acompanyades d'una remodelació de la sala que, a més d'ampliar la capacitat fins a 1.650 places, permetrà crear un ambient més càlid entre públic i escena. Hi haurà una nova façana, amb una terrassa accessible des del carrer i foyers més lluminosos i amplis: com recordava la inefable presidenta del certamen, Helga Rabl-Stadl, els patrocinadors ara no disposen de sales apropiades per reunir-se als descansos...

Els treballs, tanmateix, no estan exempts de problemes, primer econòmics. El Festival havia de trobar vuit milions d'euros per completar el pressupost. Gràcies a la generositat d'un mecenes nord-americà i d'altres patrocinadors, la xifra s'ha reduït ara a tres milions, que els responsables del certamen confien a recollir d'una forma o altra. Per si de cas, a l'entrada de les representacions hi havia una bústia perquè els espectadors hi deixessin la voluntat.

Un altre problema és la proximitat de la Felsenreitschule, que obliga a la instal·lació, per indicació dels bombers, d'una escala no prevista al projecte original. En tot cas, la Felsenreitschule estarà en funcionament l'any vinent, mentre que la Residenz prendrà el lloc del Kleines Festspielhaus. Per a la primera temporada de la Haus für Mozart, el festival programarà un nou muntatge de Les noces de Fígaro i reposicions d'El rapte del serrall i Idomeneo.

X. C.
Avui