Cerca de notícies

Enquesta

Anne Sophie Mutter, visita amb bona companyia

21/2/2003 |

 

SOLISTES Anne Sophie Mutter, André Previn i Lynn Harrell
DIA 19 de febrer
LOCAL Auditori

La periòdica i glamurosa visita de la violinista alemanya Anne- Sophie Mutter, sempre ben rebuda pel públic barceloní, va venir acompanyada en la present ocasió per dues primeres espases de la música culta: el violoncel.lista Lynn Harrell i el pianista, compositor i director d'orquestra André Previn, convertit en el seu marit, amb qui es va casar fa una mica més de mig any.
L'efecte Mutter va alterar la realitat i va desplaçar fins a l'Auditori el públic del cicle de cambra de la promotora Ibercamera que se celebra al Palau de la Música. La platea i l'amfiteatre, plens a vessar d'espectadors, van premiar al final del concert els artistes amb repetits bravos, suficients perquè tornessin a sortir a l'escenari per saludar un públic molt entregat.
Les aparences no enganyen. Mutter i Previn van sortir a escena com si ho fessin per separat. Ella per davant i sense els vestits llargs d'altres ocasions, i tots dos es van obstaculitzar al col.locar-se davant els seus seients. És prou sabut que en la música de cambra amb piano, l'intèrpret del tot poderós instrument de gran cua s'ha de controlar per permetre sentir el discurs del violí, en duos; del violí i el violoncel, en els trios; o del quartet de corda quan es tracta de quintets.
Doncs bé, en aquesta ocasió el desequilibri va resultar patent. A Previn, efectivament, se'l va sentir poc i a Mutter una mica més, però sense que en cap moment es notés que portava la veu cantant.
El violoncel.lista Lynn Harrell va fer dues bones coses: va treure del seu violoncel les millors frases musicals de la nit i va encertar fent en tot moment música de cambra, intentant posar-se al nivell dels seus companys, que no van passar d'un aprovat justet en la seva actuació.
El resultat de la vetllada es resumeix així: un Trio número 1, opus 9, de Brahms interpretat d'ofici, amb mínima emoció, i un Trio en re menor, opus 49, de Mendelssohn, igualment correcte i una mica més animat que la peça anterior però sense l'emoció, el carisma, la complicitat ni l'entusiasme necessari.

Luis Polanco
El Periódico