Cerca de notícies

Enquesta

Adéu a Elmer Bernstein, un clàssic de la música de cine

20/8/2004 |

 

El prolífic autor mor als 82 anys i deixa un llegat de 200 bandes sonores.

Elmer Bernstein, un dels compositors més prolífics i versàtils del cine nord-americà, va morir ahir, als 82 anys, a casa seva, a Ojai (Califòrnia). Bernstein va imposar conceptes jazzístics i de música tradicional nord-americana en bona part de les seves partitures dels anys 60 i 70, i encara que la popularitat absoluta li arribés a través de la publicitat, quan la firma Marlboro va decidir utilitzar el tema principal que va compondre el 1960 per a Els set magnífics, els seus experiments en el camp cinematogràfic van ser realment notables.

Més de 200 títols, entre pel.lícules i sèries de TV, avalen la carrera d'aquest clàssic de Hollywood, que només va patir una baixada en la dècada dels 80, anys de supervivència saldats amb algun supervendes, cas d'Els caçafantasmes. Professional en el sentit estricte i ampli del terme, veia entre 20 i 30 vegades la pel.lícula abans de començar a escriure'n la música.

John Sturges, Robert Mulligan, John Frankenheimer, John Landis i Martin Scorsese són quatre dels directors amb qui va mantenir una millor relació. El seu últim treball va ser l'emotiva partitura per a Lejos del cielo, de Todd Haynes. Va visitar Barcelona en dues ocasions, el 2001 i el 2002, i va dirigir l'OBC a l'Auditori amb repertoris de música de cine.

Nascut a Nova York, el 4 d'abril de 1922, Bernstein es va convertir en un dels protegits d'Aaron Copland, un dels grans autors de música nord-americana. D'ell va heretar el gust per les arrels, l'exploració constant en els sons folk i la corporeïtat en els arranjaments. Als seus inicis en el cine, després d'una llarga estada a la ràdio, va compondre músiques incidentals per a produccions de sèrie B de títols tan exòtics com Cat women of the moon (1953).

Del cine pobre de Hollywood va passar als fastos bíblics de Cecil B. De Mille amb Els 10 manaments, el 1956, encara que un any abans havia firmat la primera gran banda sonora de la seva nodrida obra, L'home del braç d'or, on va incorporar elements jazzístics. Va seguir en aquesta direcció amb altres de les seves valuoses obres --el jazz humit de Nova Orleans a La gata negra--, combinant-la amb l'exploració de la música americana en westerns com Els set magnífics, Els comanxers i Los cuatro hijos de Katie Elder. Un altre notable èxit d'aquesta època va ser la bulliciosa música de La gran evasió.
La sort de l'Oscar li va ser esquiva, potser perquè el seu nom va estar lligat a les llistes negres per les seves simpaties esquerranes. Tot i que nominat 13 vegades, entre elles pels seus definitoris treballs a Matar a un ruiseñor, Els set magnífics i L'edat de la innocència, només va aconseguir l'estatueta per la més desconcertant de les seves bandes sonores, la comèdia Millie, una chica moderna (1967).

Va saber sortir-se'n en el melodrama arravatat, cas de Com un torrent, o en el rhythm'n'blues, amb Els Blues Brothers. El 1991, amb El cabo del miedo, va acceptar el desafiament de donar-li nova vibració a la música que un altre clàssic, Bernard Herrmann, havia compost per al film original, El cabo del terror.

Quim Casas
El Periódico