Cerca de notícies

Enquesta

Adam Fischer: "M'agradaria fer l''Anell' en només dos dies"

18/8/2004 |

 

El músic hongarès dirigeix per quart any la 'Tetralogia' de Wagner al Festival de Bayreuth.

La 'Tetralogia' és com una marató, la diferència és que aquí ja has de començar a cent per hora"

"Estic contra els especialistes, un ha de ser capaç de fer de tot. No crec que la música sigui divisible"

X.C. El 2001 va haver de posar-se al capdavant de 'L'anell del nibelung' arran de la sobtada mort de Giuseppe Sinopoli, el director que l'any anterior havia estrenat el muntatge. Com va rebre l'encàrrec?
A.F. Si Wolfgang Wagner, el director del festival, m'hagués trucat directament per proposar-m'ho, li hauria dit que no, perquè ja tenia molta feina, tot i que això m'hauria destrossat, perquè dirigir a Bayreuth era un somni per a mi. Però Wolfgang va parlar amb els meus representants, que van aconseguir deslliurar-me dels compromisos que tenia. Deixant de banda el que pot suposar per a la meva carrera, dirigir a Bayreuth ha estat molt important de cara a la meva manera d'entendre la música de Wagner, cada any he fet nous descobriments.

X.C. Aquest és el darrer cop que es presenta a Bayreuth aquesta producció de Jürgen Flimm. Quin balanç en fa?
A.F. Dirigeixo molt diferent que fa quatre anys, entenc millor les idees de Wagner, quin so volia assolir, per què va escriure el que va escriure. Crec que he pogut demostrar que són possibles algunes solucions que alguns creien impossibles a Bayreuth. L'acústica és especial, els músics no s'escolten entre ells i no poden veure el director, per això fer petites oscil·lacions del tempo és més difícil aquí que en altres teatres. Si s'estudien les circumstàncies del primer Anell que es va fer a Bayreuth, el 1876, es comprova a les notes dels assistents com Wagner sempre volia molta expressivitat en cada compàs, molts rubatos. I he descobert que es poden fer. El primer any va ser força complicat per a l'orquestra, però l'any passat als músics els agradava aquest repte.

X.C. Però a Bayreuth hi ha una llarga tradició de temps lents.
A.F. És el fruit d'alguns directors que van fer de la necessitat virtut: l'acústica de Bayreuth afavoria els temps lents, tot i que això no és el que volia Wagner. Sens dubte és difícil canviar les tradicions ben arrelades, però els músics de l'orquestra estan oberts a noves idees.

X.C. Una de les dificultats de l''Anell' deu ser mantenir la tensió al llarg de quatre òperes i quinze hores de música.
A.F. És com un Tour de França o una marató, la diferència és que aquí ja has de començar a cent per hora. Aquest any la meva dona m'ha demanat que descansi una mica, ja que em nego a estalviar energia, quan ets al fossat no notes el temps. És cert que col·legues com Christian Thielemann em comenten que ells sí que dosifiquen les forces. Jo ho hauria de fer, però no puc. De fet, m'agradaria fer les quatre òperes en només dos dies, canviant d'orquestra i de cantants, per descomptat. És el meu desig secret.

X.C. Què en pensa, de la sempre comentada crisi de les veus wagnerianes? Creu que és real?
A.F. El meu pare ja em deia que els cantants dels anys 30 i 40 eren millors. De fet, a Bayreuth es pot comprovar que no s'ha de cridar per cantar Wagner. Evelyn Herlitzius pot cantar Brunilda sense pesar 100 kilos o donar molts decibels.

X.C. Com pensa que seran les interpretacions wagnerianes en el futur?
A.F. Crec que la forma com es representen les seves òperes canviarà molt. Un exemple és el muntatge de Parsifal que aquest any ha dirigit Christoph Schlingensief a Bayreuth, amb molta acció, sense ni un minut de respir per a l'espectador. A mi em feia molta por, però no al meu fill, criat en el món del vídeo i la televisió. Jo puc escoltar Tristany o Parsifal sense que passi res a escena, però això ja no és suficient per a la nova generació. Ara bé, Wagner sobreviurà a qualsevol cosa.

X.C. També ha dirigit amb gran èxit el repertori clàssic, sobretot Haydn. Els seus gustos són amplis...
A.F. Ningú hauria de dirigir Mahler sense dirigir Haydn, i a l'inrevés. Estic contra els especialistes, un ha de ser capaç de fer de tot. No crec que la música sigui divisible.

Xavier Cester
Avui