ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Un altre triomf del XVIII

2/8/2004 |

 

L'adaptació lliure de Herbert Wernicke del 'Giulio Cesare' de Händel va retornar al Liceu entre el 23 i el 29 de juliol La sonoritat barroca va entusiasmar el públic.

El Giulio Cesare de Händel, en versió lliure de Herbert Wernicke, va tornar entre el 23 i el 29 de juliol al Gran Teatre del Liceu, tres anys després de l'estrena d'èxit del juny del 2001, i un altre cop ha entusiasmat el públic i la majoria de la crítica. "És una sorpresa agradable, ja que es tracta d'una obra bastant complexa", assenyala Rechi, ajudant de direcció d'escena de Wernicke.

A més d'incloure fragments d'altres peces de Händel (Rinaldo, Orlando i Tolomeo), la lectura de Wernicke proposa una potenciació de la sonoritat barroca original i, així, dels preciosismes vocals i musicals. Hi destaca el recurs que tant agradava al públic del segle XVIII, les llargues àries da capo --com més carregades, millor-- cantades sobretot per castrati, que podien assolir una potència d'adult conservant el timbre infantil.

El contraltino Flavio Oliver (Cèsar) i el contratenor Jordi Domènech (Tolomeu) van descriure amb solvència els matisos anímics dels personatges, però van ser les intèrprets femenines les que van brillar amb més intensitat. La contralt polonesa Ewa Podlés, que interpreta la casta Cornèlia, vídua de Pompeu, va fascinar l'auditori amb peces com ara Priva son d'ogni conforto, el lament per la mort del seu marit a mans d'Achilla (un imponent Oliver Zwarg). Al final de l'obra va ser la més victorejada. L'altra gran dama de la nit, Elena de la Merced, va compondre una Cleopatra efectiva, com a Se pietà di me non senti o a Piangerò la sorte mia, que també va deixar un bon record a l'oïda dels espectadors.

També es mereix una menció especial l'inquietant cocodril (símbol d'Egipte) que acompanya Cleopatra. Héctor Manzanares, que donava vida a l'animal, va rebre la corresponent ovació unànime.

L'atracció del barroc per les partitures complexes també va posar a prova l'Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu. Dirigides per Michael Hofstetter, totes dues formacions van respondre amb fermesa al desafiament händelià.

A.G.
El Periòdic d'Andorra

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet