Cerca de notícies

Enquesta

Lindsay Kemp: "M'identifico molt amb Madama Butterfly"

2/8/2004 |

 

El director britànic dirigeix a Peralada la centenària obra de Puccini.

Cent anys després de néixer, Madama Butterfly segueix tenint un encant, una gràcia i una elegància encisadores. Almenys així la veu el director britànic Lindsay Kemp, que afirma que l'òpera de Giacomo Puccini li ha marcat la vida i dirigir-la ha estat convertir en realitat el seu gran somni.

Després d'estrenar-se l'any passat en el Festival Internacional de Santander (FIS) i passar per Alacant, Còrdova i Pamplona, Kemp porta aquesta nit i dimecres l'obra a l'Auditori Jardins del Castell de Peralada. Sota la direcció de Marco Armiliato, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) posarà música a la tortuosa relació de CioCio-San i Pinkerton, interpretats per la soprano Cristina Gallardo-Domas i el tenor Roberto Aronica.

"Molts homes poden estimar Madama Butterfly. Jo m'identifico molt amb ella", va afirmar ahir Kemp en conversa telefònica. I no ho diu només per la seva "fragilitat compartida". L'òpera de Puccini forma part de la banda sonora de la infància del director britànic, que encara recorda com la seva mare la taral.lejava. Una infància marcada per les absències constants del pare, oficial de la marina britànica que viatjava amb assiduïtat a l'Orient. D'allà va sorgir, va dir el coreògraf de Liverpool, la seva fascinació per l'"exotisme" del Japó.

FIDEL AL COMPOSITOR
Malgrat que el Japó actual, eternament il.luminat i accelerat, no s'assembla gens al "bucòlic i màgic" que va traçar Puccini, Kemp ha volgut "ser fidel" al compositor italià i fugir de la "febre modernitzadora". "Odio els que van de llestos i destrossen les obres amb l'excusa de modernitzar-les", va assenyalar l'actor, que va obrir el Sitges Teatre Internacional amb Después te lo cuento.

Per això, davant d'un món "ja massa trist", ha apostat per evitar l'acarnissament i crear una obra "elegant, amb estil, encant i gràcia" que segueix plenament vigent, perquè, diu, "hi ha moltes dones com Cio-Cio-San i molts homes com Pinkerton".

El director britànic, que ja va dirigir La flauta màgica a Peralada fa sis anys, es va mostrar "extraordinàriament encantat" per la bona acollida que va tenir l'assaig general, obert a 150 persones. Sense voler comparar el càsting que es veurà a Peralada amb el que va actuar en el FIS i al Gran Teatre de Còrdova --coproductors del muntatge--, Kemp es va desfer en elogis pels homes i dones que participen avui i dimecres en la producció. Especialment loquaç es va mostrar al parlar de l'actuació de Gallardo-Domas que, reclosa entre dues reixes, "aconsegueix plasmar a la perfecció la fragilitat del personatge, captiva de Pinkerton i del seu destí".

Una imatge que, com el ballarí va apuntar, accentua més la recent maternitat --fa només tres mesos-- de la soprano i a qui durant un dels assajos li va pujar la llet en l'escena en què s'acomiada del seu fill abans de fer-se l'harakiri.

Roger Pascual
El Periódico