24/4/2025 |
Daniel Harding dirigirà l’Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia amb la ‘Simfonia Tità’ de Mahler el 5 de maig al Palau de la Música Catalana
El programa inclou el ‘Concert per a violí i orquestra’ de Dvořák amb Joshua Bell.
El dilluns 5 de maig (Sala de Concerts, 20 h), el cicle Palau 100 rebrà l’Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia, una de les formacions més antigues del món, dirigida per Daniel Harding, de la qual és el director musical des d’aquesta temporada. El programa reunirà obres de dos compositors bohemis, la vibrant i vital Primera Simfonia, “Tità” de Gustav Mahler i el Concert per a violí i orquestra d’Antonín Dvořák, de gran bellesa lírica, amb el nord-americà Joshua Bell com a solista. Bell és un dels artistes més celebrats de la seva generació, ha actuat amb pràcticament totes les grans orquestres del món i a la seva agenda té compromisos com a solista, recitalista, músic de cambra, director i director musical de l’Academy of St. Martin in the Fields de Londres.
La Simfonia núm. 1 en Re major, coneguda com a “Tità”, escrita entre el 1884 i el 1888, és la primera gran obra simfònica de Gustav Mahler. Tot i ser de joventut, mostra molts trets característics del seu estil: fusió entre música programàtica i estructures simfòniques clàssiques, contrastos emocionals intensos i ús evocador de melodies populars. L’obra va ser interpretada per primera vegada a Barcelona l’any 1926 al Gran Teatre del Liceu, a càrrec de l’Orquestra Pau Casals. La crítica autoritzada de l’època i posterior no la va rebre amb entusiasme. Actualment, però, aquesta Simfonia forma part de totes les programacions d’auditoris d’arreu del món. El 1887 Gustav Mahler era el segon director de l’orquestra de Leipzig. “Allà va mantenir una relació amorosa amb Marion von Weber”, explica la musicòloga i professora a l’ESMUC Anna Costal i Fornells al programa de mà del concert. “Va ser en aquesta època d’agitació sentimental que va compondre la Tità, una obra simfònica amb el mateix títol que una novel·la de Jean Paul. Mahler la va plantejar com un poema simfònic en dues parts: «Dels dies de joventut» –inicialment amb tres moviments, un dels quals, «Blumine», s’eliminà– i «La comèdia humana». Cansat que contínuament li demanessin la relació entre el llibre i la música, va decidir eliminar la referència literària. Després de diversos retocs, sobretot d’instrumentació, l’any 1906 va publicar la versió definitiva amb el títol de Primera Simfonia”.
Abans de la Simfonia de Mahler s’interpretarà el Concert per a violí i orquestra en La menor, op. 53 d’Antonín Dvořák, una obra plena de lirisme i força. Compost entre els anys 1879 i 1880, combina l’estructura clàssica amb una clara influència de la música popular txeca. És una peça exigent per al solista, però també molt comunicativa amb el públic, i s’ha guanyat un lloc destacat en el repertori concertístic per a violí, en aquest cas a càrrec de Joshua Bell. Encarregada l’any 1879 per l’editor Fritz Simrock, l’obra va patir diverses revisions a petició del violinista Joseph Joachim, que l’havia d’estrenar; finalment l’estrenaria el virtuós violinista František Ondříček l’octubre del 1883 a Praga. “Destaca especialment la interpretació sense pausa entre el primer i el segon moviment, per al qual Dvořák va haver de lluitar força perquè Robert Keller, assessor de Simrock, no l’aprovava de cap manera”, explica Anna Costal i Fornells. “El primer moviment tampoc té l’estructura habitual de les obres concertants: el tema principal no és introduït en primera instància per l’orquestra, sinó pel mateix solista, i al final del desenvolupament no hi ha l’esperada recapitulació, sinó l’enllaç directe amb la melodia del segon moviment. El número final té ritme de furiant, un ball d’origen txec que es caracteritza pel compàs de 3/4 i per les hemiòlies, és a dir, el canvi constant d’accents musicals. Dvořák també va introduir el furiant a la Simfonia núm. 6 i a les Danses eslaves. Justament el Concert per a violí i orquestra es considera l’obra mestra de l’anomenat període eslau del seu catàleg”.
Aquest és el primer concert del cicle Mahler que Harding dirigirà durant els seus cinc anys com a director musical a Roma. El director britànic, que aquesta temporada acaba la seva etapa com a director musical i artístic de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, tornarà al Palau de la Música Catalana amb la formació nòrdica el proper 26 de maig per interpretar la Simfonia Resurrecció de Gustav Mahler juntament amb l’Orfeó Català, que van oferir plegats un doble concert a Estocolm els dies 4 i 5 d’abril en el debut de la formació catalana a la capital escandinava.
Una hora abans de l’inici del concert (19 h, Petit Palau, entrada lliure) tindrà lloc la sessió divulgativa “Parlem de...” entorn del concert, a càrrec d’Anna Costal i Fornells.
Catclàssics