ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Música Antiga de Girona recupera unes lletanies anònimes del segle XVIII

31/10/2024 |

 

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2474113-musica-antiga-de-girona-recupera-unes-lletanies-anonimes-del-segle-xviii.html

El concert tindrà lloc diumenge vinent, 3 de novembre, dins la programació de Fires de l’Auditori de Girona.

Música Antiga de Girona con­ti­nua amb la seva tasca, infa­ti­ga­ble i impa­ga­ble, per donar una nova vida en el segle XXI a música que porta segles en silenci a l’arxiu de la cate­dral de Girona. Diu­menge vinent, última jor­nada de les Fires de Sant Narcís, Música Antiga de Girona ofe­rirà a la sala de cam­bra de l’ Audi­tori el con­cert Llo­an­ces a Maria. Música giro­nina dels segles XVII i XVIII (18 h, 10 euros). Una hora abans, hi tindrà lloc també una pre­sen­tació del con­cert, amb una expli­cació deta­llada de les obres pro­gra­ma­des i del moment històric en què van ser cre­a­des, que anirà a càrrec de Jaume Pinyol, pre­si­dent de Música Antiga de Girona.

Tot i que també s’hi inter­pre­ta­ran altres obres com­pos­tes per mes­tres de cape­lla de la cate­dral de Girona com ara Josep Gaz i Tomàs Milans, aquest con­cert estarà cen­trat sobre­tot en una sèrie de lle­ta­nies anònimes que es can­ta­ven a la basílica de Sant Feliu de Girona. “Les lle­ta­nies són unes pregàries d’ori­gen mil·lenari, que tenen el seu ori­gen a Grècia i Roma i que van ser adap­ta­des pel món cristià, on van tri­om­far sobre­tot les dedi­ca­des a la Verge Maria”, explica Pinyol. De fet, entre les obres que s’inter­pre­ta­ran diu­menge –can­ta­des sobre­tot en llatí i cas­tellà, però també en català– i que seran gra­va­des per al pro­per disc de Música Antiga de Girona, hi ha Lle­ta­nia à Nues­tra S[eño]ra, que Pinyol creu que podria haver estat com­posta cap al 1750, men­tre que altres obres del pro­grama serien unes dècades ante­ri­ors o poste­ri­ors, “amb un estil de tran­sició entre el bar­roc i el clas­si­cisme”.

Per con­tex­tu­a­lit­zar aques­tes lle­ta­nies o llo­an­ces a Maria, Pinyol recorda que “Girona no té cap san­tu­ari marià –el més pro­per és el dels Àngels–, però mal­grat això la patrona de la cate­dral és la Mare de Déu d’Agost, l’Assumpció, i tra­di­ci­o­nal­ment la festa més popu­lar a la ciu­tat era la Puríssima Con­cepció”.

Música Antiga de Girona tindrà diu­menge la següent for­mació: Laia Fri­golé, soprano; Lorena Gar­cia, soprano; Hugo Bolívar, con­tra­te­nor; David Hernández, tenor; Daniel Regincós, vio­lon­cel bar­roc; Albert Bosch, llaüt bar­roc, i Marc Díaz, direcció i orgue posi­tiu. 

Xavier Castillón
El Punt/Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet