Cerca de notícies

Enquesta

'Lamento' reviu l'amor entre Tristany i Isolda

30/7/2004 |

 

L'espectacle, que combina òpera, dansa i teatre, s'estrena demà al Grec.

L'amor de Tristany i Isolda arriba demà al teatre Grec amb una visió que intenta trencar el cànon wagnerià. Construït pel músic Carles Magraner i el coreògraf Santiago Sempere, Lamento. Sobre la leyenda de Tristán e Isolda es planteja com una fusió de dansa contemporània i música antiga.

"Lamento és un experiment", va sentenciar Magraner, director de la Capella de Ministrers, que va aventurar que aquest muntatge no pot ser etiquetat, estrictament, "ni com a dansa, ni com a teatre, ni com a òpera", sinó com una barreja d'aquests gèneres artístics. L'espectacle està basat en un manuscrit toscà del segle XIV inspirat en la mitologia arturesca. Magraner ha plantejat una "reconstrucció de la història" narrada musicalment amb peces pròximes a la data de la seva creació. Així, entre la vintena de peces destaquen alguns fragments del Llibre Vermell, que intenten retratar la condició de "pelegrí de l'amor" de Tristany, el Cant de la Sibil.la, que acompanya el tràgic final de l'obra, i el Misteri d'Elx, que il.lustra l'amor passional que sorgeix entre Tristany i Isolda.

RETORN TARDÀ
Per al director de la Capella de Ministrers, l'obra suposa una doble oportunitat, ja que, per una banda, "permet treballar amb altres arts escèniques" i, per l'altra, "ajuda a acostar la música antiga a un públic que no hi està habituat". Un camí que la formació valenciana ja ha cultivat en els últims temps, com ho testifica la seva participació en el film Son de mar, de Bigas Luna, amb qui van col.laborar també en l'adaptació de Las comedias bárbaras, de Valle-Inclán, que va clausurar la Biennal de València el 2003.
Un dels al.licients del muntatge és la presència de Sempere, en la que serà, assegura, una de les seves últimes actuacions. A punt de complir els 50 anys, serà la primera vegada que el coreògraf balla a Espanya des que va marxar a França el 1968. Sempere, que dóna vida al rei Mark, manté una relació ambigua amb Tristany (Toni Aparisi), que es debat entre la seva lleialtat cap a aquest i l'amor passional que sent per Isolda (duplicada en Asun Noales i Gels Alonso). Un conflicte que simbolitza, per al director artístic, la dificultat de ser fidel als valors propis: "Cap història d'amor fa feliç la gent; sempre es demana una recerca d'alguna cosa més".

El coreògraf, que ha tingut "carta blanca" per muntar aquest espectacle, ha aconseguit fer dansar la soprano aragonesa Pilar Esteban. En la seva posada en escena del mite, el destí està representat per la cantant i una ballarina (Arancha Sagardoy) que es mouen com si fossin fitxes entre els dos quadrats blancs que, juntament amb un vaixell --símbol del viatge--, completen la senzilla escenografia.

Roger Pascual
El Periódico